L’any 2009 ha estat declarat com a Any Internacional de l’Astronomia per les Nacions Unides en conmemoració dels 400 anys de les primeres observacions amb un telescopi fetes per Galileo Galilei.
[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/y8dF928T4rk" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Comentaris RSS 
RetroenllaçLa lluna plena del 12 de desembre és la major i més brillant lluna plena de l’any.
A dalt: El 2004, l’astrònom aficionat grec Anthony Ayiomamitis va fotografiar un apogeu Lluna i un perigeu de Lluna, per mostrar la diferència.
Bé, la Lluna és 14% més gran, però es pot veure realment la diferència? És difícil!!!
El millor moment per mirar és quan la Lluna està prop de l’horitzó. Que és quan la il·lusió es barreja amb la realitat per produir una vista veritablement impressionant.
OBSERVACIÓ: Entre 17:00 i les 19:00 del 12 de desembre.
Origen de la notícia:
Autor: Dr Tony Phillips | Crèdit: Ciència @ NASA
Comentaris RSS RetroenllaçEl telescopi espacial Hubble en la seva pàgina ens presenta una alternativa a les “tradicionals” felicitacions nadalenques:
Podeu anar a la pàgina del projecte i imprimir-vos tantes com necessiteu, són “copyright-free”.
Comentaris RSS Retroenllaç
Al final del dia, quan l’horitzó s’està convertint en vermell i el zenit és de color blau cobalt, surt fora de casa i mira al sud-oest. Veuràs Venus i Júpiter enganxant-se a través de la penombra. Venus és absolutament brillant i Júpiter és quasi tan brillant com Venus.
El dia 1 de desembre és la millor nit de totes. La Lluna creixent formarà un triangle isòsceles amb Venus i Júpiter com vèrtexs oposats.
Paisatge celeste xilè ( els astres més brillants són Venus i Júpiter)
Crèdits i Copyright: Yuri Beletsky (e-mail) (ESO)
Els tres objectes més brillants en el cel de la nit es van a reunir estretament junts.
El triangle celeste serà visible des de tot arreu del món, fins i tot a les grans ciutats.
La gent a Barcelona o Vilafranca poden veure tan clarament com els astrònoms de muntanyes remotes. Només els núvols i la meteorologia poden espatllar l’espectacle.
Recorre la Lluna amb la vista. Veuràs una fantasmagòrica imatge de la Lluna plena dintre de les banyes brillants de la mitja lluna. S’anomena “lluentor de la Terra” o, algunes vegades, “resplendor de da Vinci” perquè Leonardo da Vinci va ser la primera persona en explicar-ho: la llum del Sol reflexa contra la Terra i arriba de rebot a la Lluna, projectant així una lluentor al llarg del fosc terreny lunar. Per si mateixa, una mitja lluna amb lluentor de la Terra és una de les vistes més encantadores que es poden apreciar en el cel. Afegeix a Venus i a Júpiter i? bé? és hora de deixar de llegir i anar a marcar el teu calendari:
Traducció de “SCIENCE@NASA”:
http://science.nasa.gov/headlines/y2008/24nov_skyshow.htm
Autor: Dr Tony Phillips | Crèdit: Ciència @ NASA
Comentaris RSS Retroenllaç
A les classes de medi fem servir mapes conceptuals.
Veiem un exemple de tot el que es pot fer amb Cmap Tools.
UN MAPA CONCEPTUAL FANTÀSTIC SOBRE LA LLUNA, AMB ENLLAÇOS A ALTRES RECURSOS AUDIOVISUALS.
Font Ceip San Rafael de Cádiz:
http://www.juntadeandalucia.es/averroes/ceip_san_rafael/LUNA/la_luna.html
Comentaris RSS Retroenllaç
El Sistema Solar consta de planetes terrestres rocosos, gasosos planetes exteriors, asteroides, cometes i objectes Cinturó de Kuiper. Tots aquests objectes segueixen les seves òrbites independents al voltant del Sol. Centenars de satèl·lits dels planetes cercle, i centenars de planetes s’han trobat al voltant d’altres estrelles. Observa les òrbites de tots aquests objectes amb Solar Systems Visualizer.
Recomanable: fer un cop d’ull a la quantitat de llunes i objectes que orbiten Saturn i Júpiter. Com extra, inclou alguns sistemes extra-solars que s’han detectat.
Fonts: Microsiervos i Osona Web 2.0
Comentaris RSS RetroenllaçCom els confits en aquest pot, l’Univers és majorment fosc:
Text original: http://www.astro-web.es/2008/01/17/%C2%BFvivimos-en-un-universo-de-confites/
Comentaris RSS Retroenllaç Aquesta nit és estupenda per a observar les partícules d’un cometa cauen sobre la Terra 
deixant rastres en el cel fosc durant la pluja de meteorits de Les Perseides que any rere any arriba en aquest dia.
Les Perseides són una pluja de meteors provocada per la cua de pols còsmic que un cometa deixa al seu pas.
S’anomenen Perseides en referència al punt d’origen aparent sobre la volta del cel que és a la constel·lació de Perseu, a tocar de la de Cassiopea. Continua llegint »
Comentaris RSS RetroenllaçLa resposta a aquesta pregunta la podeu trobar a la pàgina 141 d’aquest meravellós llibre.
Us aconsello llegir aquest llibre en companyia d’un adult, encara és una mica complicat d’entendre als 8 o 9 anys d’edat.
Resum:
A George res no li agrada més al món per mirar les estrelles; també li encantaria tenir un ordinador amb què navegar i conèixer-ne més sobre l’Univers, però sap que això és missió impossible. A casa, els seus pares són tan ecologistes que no volen ni sentir parlar del progrés i la ciència.
Fitxa Tècnica:
Títol: La clave secreta del universo
Autor: Stephen W. Hawking
ISBN: 978-95-0908-036-2
Editorial. Montena
Edició:Juny 10, 2008
Pàgines: 224
Comentaris RSS RetroenllaçSi mireu amb cura a la la foto de la NASA , veureu un petit punt blanc.
Aquest diminut puntet és la Terra vista des de la nau espacial Voyager 1, que surt del sistema solar, gairebé a 6 milions de quilòmetres de distància. La foto va ser presa en 1990.
Text original:
Carl Sagan, Pale Blue Dot, 1994
Comentaris RSS Retroenllaç
 |
Comentaris recents