El Sistema Solar

 Fotografia: Tom J. Martinez, Cleveland, Missouri

Aquesta nit la lluna plena té un nom especial – la Lluna plena del cuc-  segons la tradició dels nadius americans.

Els senyals procedents  de la primavera a l’hemisferi nord, una descongelació dels sòls, i els primers moviments dels cucs de terra als jardins.

Passada aquesta nit i heus aquí el paisatge desperta. Aquest és molt curiós, i és que quan l’hivern s’acabava i la terra quedava lliure de les plaques de gel, apareixia el rastre dels cucs que es desplaçaven arrossegant-se.

Origen de la informació:

http://www.spaceweather.com/

http://en.wikipedia.org/wiki/Full_moon

 Hem rebut 6103 visites de 48 països – territoris segons “Google Analytics” des de que el 20 de gener de 2008 va néixer el bloc, com una proposta de suport a les jornades culturals de 2008.

Visitants de Espanya, USA, Mèxic, Colòmbia,  Argentina, Veneçuela, Xile, Perú, Alemanya, Brasil, Andorra, Equador, Regne Unit, Guatemala, Puerto Rico, França, Uruguai, El Salvador, República Dominicana, Canadà, Panamà, Itàlia, Malàisia, Costa Rica, Suïssa, Hongria,  Irlanda, Nicaragua, Holanda, Xina, Bolívia, Hondures, Paraguai, Luxemburg, Finlàndia, Bèlgica, Nova Zelanda, Polònia, Portugal, Austràlia, Grècia, Lituània, Índia, Israel, Àustria, Suècia, Eslovàquia i Romania.

USA i Mèxic superen les 100 visites.

118 articles, 11 pàgines, 17 comentaris…

Tota una aventura.

MOLTES GRÀCIES LECTORES I LECTORS !

Francesc

“Nostranau” és una col·lecció de 150 episodis sobre els astres, l’espai i la seva exploració.

Originalment, va ser un programa de televisió diari emès pel canal K3/33 de Televisió de Catalunya des d’octubre de 2001 fins a juny de 2002.

Vols veure més programes de “Nostranau”?

http://www.edu365.cat/nostranau

[kml_rm movie="http://www.xtec.es/videoteca/real/nostranau_2m89.rpm" width="500" height="410"/]

Parts de un  cometa ( Imatge original NASA. A.Rickhoff diagrama – Adler Planetarium)

Els cometes segueixen òrbites el·líptiques que els  porten a prop del Sol i, a continuació, de nou giren cap a l’espai  distant.

Lluny del Sol, un cometa consta d’un cos sòlid dens anomenat el nucli, que està fet de gel congelat, la pols i gasos.

A mesura que s’acosta al Sol, es converteix en el nucli envoltat d’un “núvol” de pols i gas de la coma. Impulsat  pel vent solar i les partícules de pols carregat de gasos cap a l’exterior forma una doble cua que pot ser de milions de quilòmetres de llarg.

Seguint a Lulin

L’última setmana del mes, el cometa Lulin pot ser vist a ull  nu a la nit a a partir de les 21:00 en el cel oriental (est).

Utilitza binoculars per a una millor visió!
Punt més alt al sud al voltant de la 1:00 am, i s’esvaeix en l’oest-sud-oest a la
matinada.

Fotografia de: Jack Newton.

Informació original de:

http://www.adlerplanetarium.org/cyberspace/index.php

A finals d’aquest mes, es trobarà a 61 milions de quilòmetres de distància. El cometa verd, amb dues cues, està desplegant un bell espectacle per als telescopis petits i després podrà ser observat a simple vista.

L’astrònom aficionat Jack Newton envia aquesta fotografia des del seu observatori, situat en el seu pati del darrere, a Arizona.

El 1996, un nen de 7 anys, a Xina, es va inclinar sobre l’ocular d’un petit telescopi i va veure una una cosa que canviaria la seva vida: un cometa d’extravagant bellesa, brillant i inflat, amb una activa cua. AL principi va pensar que ell mateix ho havia descobert, però no, es va assabentar que dos homes anomenats “Hale” i “Bopp” li havien guanyat. Dominant la seva decepció, el jove Quanzhi Ye va prendre la decisió de trobar el seu propi estel algun dia.

I un dia ho va trobar. Avancem el temps a una tarda d’estiu, al juliol de 2007. Ye, ara de 19 anys i estudiant de meteorologia en la Universitat Sun Yat-sen, de Xina, es va inclinar sobre el seu escriptori per a mirar un camp d’estrelles en blanc i negre. La fotografia va ser presa algunes nits abans per l’astrònom taiwanés Chi Sheng Lin, qui es trobava “patrullant el cel” en l’Observatori Lulin. El dit de Ye es movia de punta a punta i es va detenir. Una de les estrelles no era una estrella, era un cometa i, aquesta vegada, Ye ho va veure primer.

 24 de febrer: El màxim acostament!

 En aquest especial matí, Lulin estarà a només uns pocs graus de Saturn, en la constel·lació de Leo. Saturn es pot observar a simple vista i el mateix podria succeir amb Lulin. Si això no et treu del llit, res ho farà.

MAPA DEL CEL

	Situació del fotògraf	Imatges	Comentaris
	Jack Newton, Arizona Sky Village Portal Feb. 18, 2009	#1	Cometa Lulin està creixent més gran i no cap en el meu camp de visió.
	Joe Gafford, Deer Trail, Colorado, USA Feb. 17, 2009	#1	Cada imatge és de dues exposicions de 5 minuts.
	Karzaman Ahmad, Langkawi National Observatory, Malaysia Feb. 17, 2009	#1, #2, more	Cometa Lulin passant per una galàxia espiral, el 17 de febrer de 2009.  La segona imatge mostra un avió que transita pel cometa
	W. Borghini, M.Rivera, G. Cornara, L. Torlai, B66 Casasco Observatory Italy Feb. 17, 2009	#1, #2, more	Lulin en moviment a través del que sembla ser una gran quantitat de deixalles espacials.
	Gregg Ruppel, Ellisville, MO Feb. 16, 2009	#1, #2, more	La brillantor i moviment més ràpid a través del cel. La “anti-cua” sembla una mica més brillant que la d’ions de la cua i té un to clarament vermellós
	Alex Roca, Hortoneda, Lleida, Feb. 17, 2009	#1	Lulin ha millorat molt, l’amplificació telescòpica ja no és necessària per fotografiar-lo.

Origen de la notícia:

http://ciencia.nasa.gov/headlines/y2009/04feb_greencomet.htm

http://spaceweather.com/comets/gallery_lulin_page8.htm

La Deessa de l’Amor ha enviat un missatge El Dia de Sant Valentí, i és en codi Morse:

“Últimament, Venus ha estat espectacular com la nostra Nit estrelles”, diu el professor d’astronomia Jimmy Westlake de Colorado Mountain College a Steamboat Springs, CO “vaig aprofitar la llum de la lluna sobre la neu i s’utilitza la llum de Venus, la deessa mitològica de l’amor, per crear aquesta “Venus de Sant Valentí” per al món. Els “punts” van ser exposicions de 30 segons i el ‘guions’ van ser 3 minuts d’exposició “, explica.

I ara per el missatge:
..

.-..

—

…-

.

-.–

—

..-
I

L

O

V

E

I

O

U

Feliç Dia de Sant Valentí!

TRADUCCIÓ DE: http://www.spaceweather.com/

Sant Valentí en món anglosaxó és una festa molt important, comparable al nostre Sant Jordi, en ella els bons desitjos es transmeten a totes les persones estimades, familiars, amics i parelles.

I LOVE YOU seguidors del Sistema Solar!!!

Estableix les característiques inicials de la teva estrella i decideix la seva destinació. Després observa com es desenvolupa la seva vida davant els teus ulls.

Selectors de metalicitat i mass.

Fem clic en el nombre apropiat per a triar una de les sis masses per a la teva estrella. Les unitats representen masses solars. Si tries 1,0 la teva estrella tindrà la mateixa massa que el Sol. Després tria la proporció de metall que tindrà la teva estrella. En astronomia, metall significa qualsevol element que no sigui hidrogen o heli. La metalicitat del Sol és aproximadament 0,02.

http://www.seed.slb.com/es/scictr/lab/byo_star/byostar.htm

Instruccions:

http://www.seed.slb.com/es/scictr/lab/byo_star/instructions.htm

Download link

“Far”= “Lluny” és el tema de la cançó que va escriure  el Mestre per al fabulós 365 dies de l’Astronomia podcast. Va actuar en aquest Any Internacional de l’Astronomia en la cerimònia d’obertura de la conferència, Long Beach, Califòrnia, 2009.

Podeu anar a la següent adreça i baixar-vos de franc la cançó i llegir  la lletra (lyrics):

http://georgehrab.blogspot.com/2009/01/far-theme-for-365-days-of-astronomy.html

Avui i demà es farà a París la inauguració de l’Any Internacional de l’Astronomia, promogut per la Unió Astronòmica Internacional (UAI) i per la UNESCO. L’esdeveniment s’ha fet coincidir amb els quatre-cents anys de les primeres observacions telescòpiques de Galileu (1564-1642).

Llegir la notícia sencera al Diari de l’escola:

http://www.vilaweb.cat/www/diariescola/noticia?id=3361126

Aquest article ens fa un resum de les dades més importants de L’ANY INTERNACIONAL DE L’ASTRONOMIA 2009.