El Sistema Solar

La lluna plena del 12 de desembre és la major i més brillant lluna plena de l’any.

A dalt: El 2004, l’astrònom aficionat grec Anthony Ayiomamitis va fotografiar un apogeu Lluna i un perigeu de Lluna, per mostrar la diferència.

Bé, la Lluna és 14% més gran, però es pot veure realment la diferència? És difícil!!!

El millor moment per mirar és quan la Lluna està prop de l’horitzó. Que és quan la il·lusió es barreja amb la realitat per produir una vista veritablement impressionant.

OBSERVACIÓ: Entre 17:00 i les 19:00  del 12 de desembre.

Origen de la notícia:

Autor: Dr Tony Phillips | Crèdit: Ciència @ NASA

El telescopi espacial Hubble en la seva pàgina ens presenta una alternativa a les “tradicionals” felicitacions nadalenques:

Podeu anar a la pàgina del projecte i imprimir-vos tantes com necessiteu, són “copyright-free”.

http://hubblesite.org/gallery/holiday/

Al final del dia, quan l’horitzó s’està convertint en vermell i el zenit és de color blau cobalt, surt fora de casa i mira al sud-oest.  Veuràs Venus i Júpiter enganxant-se a través de la penombra. Venus és absolutament brillant i Júpiter és quasi tan brillant com Venus.

El dia 1 de desembre és la millor nit de totes. La Lluna creixent formarà un triangle isòsceles amb Venus i Júpiter com vèrtexs oposats.

Paisatge celeste xilè ( els astres més brillants són Venus i Júpiter)

Crèdits i Copyright: Yuri Beletsky (e-mail) (ESO)

Els tres objectes més brillants en el cel de la nit es van a reunir estretament junts.

El triangle celeste serà visible des de tot arreu del món, fins i tot a les grans ciutats.

La gent a Barcelona o Vilafranca poden veure tan clarament com els astrònoms de muntanyes remotes. Només els núvols i la meteorologia poden espatllar l’espectacle.

Recorre la Lluna amb la vista. Veuràs una fantasmagòrica imatge de la Lluna plena dintre de les banyes brillants de la mitja lluna. S’anomena “lluentor de la Terra” o, algunes vegades, “resplendor de da Vinci” perquè Leonardo da Vinci va ser la primera persona en explicar-ho: la llum del Sol reflexa contra la Terra i arriba de rebot a la Lluna, projectant així una lluentor al llarg del fosc terreny lunar. Per si mateixa, una mitja lluna amb lluentor de la Terra és una de les vistes més encantadores que es poden apreciar en el cel. Afegeix a Venus i a Júpiter i? bé? és hora de deixar de llegir i anar a marcar el teu calendari:

Capvespre del 1 de desembre: L’espectacle celeste de l’any!

Traducció de “SCIENCE@NASA”:

http://science.nasa.gov/headlines/y2008/24nov_skyshow.htm

Autor: Dr Tony Phillips | Crèdit: Ciència @ NASA

L’Observatori de Raigs-X Chandra ja té el seu propi àlbum de fotografies de l’Univers a Flickr  Commons, per a admirar, descarregar, comentar i compartir.

Es poden trobar imatges de Raigs-X, així com també composicions amb dades òptiques de Hubble i infrarojos de Spitzer.

Impressionants!!

Álbum de Chandra a Flick:

http://www.flickr.com/photos/smithsonian/sets/72157608016866848/

L’Observatori de Raigs-X Chandra també proposa votar per la imatge favorita de raigs-X , entre les 15 que proposa el lloc. Hi ha temps fins al 1r de desembre per a triar alguna d’aquestes increïbles imatges de l’univers.

 La votació es realitza en aquesta pàgina del lloc de Chandra:

 http://chandra.harvard.edu/photo/xrayFavs/2008.html

Gegants corrents estel·lars, sorgides després de la mort de galàxies nanes, circumden les regions exteriors de dues galàxies espiral.

Un equip internacional d’astrònoms ha identificat gegantescs corrents d’estrelles en la perifèria de dues galàxies espirals pròximes i, per primera vegada, ha obtingut una visió panoràmica d’un fenomen de canibalisme galàctic similar al de la galàxia nana de Sagitari en l’entorn de la Via Làctia.

Text original:

 http://www.iac.es/divulgacion.php?op1=16&id=519

 Aquesta nit és estupenda per a observar les partícules d’un cometa cauen sobre la Terra deixant rastres en el cel fosc durant la pluja de meteorits de Les Perseides que any rere any arriba en aquest dia.

Les Perseides són una pluja de meteors provocada per la cua de pols còsmic que un cometa  deixa al seu pas.

S’anomenen Perseides en referència al punt d’origen aparent sobre la volta del cel  que és a la constel·lació de Perseu, a tocar de la de Cassiopea. Continua llegint »

Si mireu amb cura a la la foto de la NASA , veureu un petit punt blanc.

Aquest diminut puntet és la Terra vista des de la nau espacial Voyager 1,  que surt del sistema solar, gairebé a 6 milions de quilòmetres  de distància. La foto va ser presa en 1990.

Text original:

Carl Sagan, Pale Blue Dot, 1994

 http://www.smart-kit.com/s225/powerful-words-by-carl-sagan/

El dia 9 de juliol de 2008, a les 9 hores TU, el planeta Júpiter es situarà en oposició vist des de la Terra. Així doncs, els dies al voltant d’aquest moment, Júpiter sortirà gairebé en el moment de la posta del Sol i romandrà visible al cel tota la nit, posant-se pràcticament amb la sortida del Sol.

Es tracta de l’ocasió ideal per a observar Júpiter, que serà molt brillant, més que qualsevol estrella del cel.

Observar Júpiter amb material d’afeccionat és molt espectacular, ja que no només es veu el planeta, sinó que poden observar-se alguns dels seus satèl·lits (especialment els anomenats galileans: Ió, Europa, Ganimedes i Cal·listo) i fins i tot distingir trets de la superfície gasosa del planeta.

Llegir la notícia a SERVIASTRO —-> 

Reconeixements: