El Sistema Solar

El proper dimecres, 15 de juny, es produirà un eclipsi total de Lluna visible a casa nostra. Serà visible ja des de la sortida de la Lluna una mica abans de les 21:30h. En el moment que surti la Lluna ho farà ja eclipsada del tot. L’eclipsi total durarà fins a les 23h. El moment màxim de l’eclipsi serà a les 22:12h. Entre les 23h i les 24h la Lluna anirà abandonant l’ombra de la Terra i finalment entre les 24h i la 1h anirà sortint de la penombra.

Informació de: Observatori de Pujalt

En aquesta ocasió, a manera de regal i comiat visual del 2010.

Trenta imatges astronòmiques que destaquen per la seva bellesa i espectacularitat:

Aquí teniu una de les imatges, la resta les podeu veure clicant a l’enllaç:

http://alt1040.com/2010/12/mejor-2010-imagenes-astronomicas

El Eclipsi de Sol, des de la Illa de Pasqua

Des de la Illa de Pasqua, en el seu recorregut complet pel cel en una imatge composta de 50 fotografies fetes per Guillaume Blanchard

Vist a: alt1040

Aquesta es la tercera edició “Calendari d’Advent 2010 de les imatges del Telescopi Espacial Hubble” de “The Boston Globe”.
Un calendari d’advent que enlloc de xocolata cada dia et lliura una imatge del telescopi espacial Hubble, un plaer per a la vista.

http://www.boston.com/bigpicture/2010/12/2010_hubble_space_telescope_ad.html

Una espiral Celestial Extraordinària

Aquesta foto extraordinària de la Cambra Avançada per Inspeccions de la NASA / ESA del Telescopi Espacial Hubble mostra una de les formes geomètriques més perfectes creades a l’espai.
Captura la formació d’una nebulosa inusual pre-planetaria, coneguda com IRAS 23166 1655, al voltant de l’estrella LL Pegasi (també coneguda com AFGL 3068) en la constel·lació de Pegàs (el cavall amb ales).

Credit:
ESA/NASA & R. Sahai

Imatge de: Joanma Bullón

El cometa verd 103P/Hartley 2 s’acosta a la Terra, el proper en el 20 d’octubre estarà molt a prop. En aquest moment, el cometa estarà a només 11 milions de quilòmetres de la Terra i ha de ser lleugerament visible a simple vista en llocs amb poca contaminació lumínica. Ara es veu molt bé a través de telescopis d’aficionats.

Continua llegint »

Durant les nits de la segona quinzena de setembre Júpiter es troba en el punt de la seva màxima aproximació a la Terra, la qual cosa li fa brillar excepcionalment. Feia gairebé mig segle que no estava així de proper, i no tornarà a estar-ho fins a l’any 2022.

by: NASA Goddard Space Flight Center

Més informació:
http://www.elmundo.es/elmundo/2010/09/28/ciencia/1285675767.html

El telescopi espacial Spitzer de la NASA va descobrir un nou anell de Saturn de mida considerable que comença a uns sis milions de quilòmetres d’aquest i que s’estén per altres 12 milions de quilòmetres, amb un gruix gens menyspreable d’uns 2,5 milions de quilòmetres. Farien falta uns mil milions de Terres per omplir-ho.

Si el poguéssim veure, tindria l’ample de dues Llunes, una a cada costat de Saturn.

Si aquest anell, malgrat la seva mida, no ha estat detectat abans és perquè les partícules que el componen es troben molt disperses ,segons els científics que l’han descobert podries estar enmig de l’anell sense adonar-te’n d’això, i perquè a penes reflecteixen la llum visible, encara que en l’infraroig l’Spitzer no ha tingut problemes per veure-ho donada la seva temperatura d’uns 80 kelvin (uns 193 graus centígrads sota zero).

NASA Space Telescope Discovers Largest Ring Around Saturn.

Via Microsiervos

Imatges: NASA/JPL-Caltech/Keck

6 anys de Saturn

6 anys de Saturn

© Alan Friedman

Avui el planeta Terra creua el pla dels anells de Saturn. Des de la perspectiva dels astrònoms terrestres, els anells de Saturn es veuran de perfil. El problema és que ara Saturn està molt aprop del Sol al cel, i es veu baix a l’horitzó després de l’ocàs, de manera que serà difícil obtenir imatges de qualitat amb telescopi. Tot i això, la composició que publiquem d’imatges de Saturn captades entre els anys 2004 i 2009 (en ordre cronològic ascendent des de l’extrem inferior dret) il·lustra el canvi en la inclinació dels anells durant els darrers sis anys, i inclou una imatge on els anells es veuen gairebé de perfil, elaborada amb fotografies captades a principi d’enguany. Mentre que el pol sud de Saturn és clarament visible a la seqüència, particularment a l’extrem inferior dret, en els anys vinents restarà ocult a la nostra vista. El pol nord, pel contrari, serà cada vegada més visible, juntament amb els anells en inclinació, quan el planeta emergeixi la propera tardor al cel previ a l’albada.

Orígen de la notícia: APOD en català

Crèdits i Copyright: Alan Friedman

Bloc de treball de física Solar:

http://solarastronomy2009.org/

A finals d’aquest mes, es trobarà a 61 milions de quilòmetres de distància. El cometa verd, amb dues cues, està desplegant un bell espectacle per als telescopis petits i després podrà ser observat a simple vista.

L’astrònom aficionat Jack Newton envia aquesta fotografia des del seu observatori, situat en el seu pati del darrere, a Arizona.

El 1996, un nen de 7 anys, a Xina, es va inclinar sobre l’ocular d’un petit telescopi i va veure una una cosa que canviaria la seva vida: un cometa d’extravagant bellesa, brillant i inflat, amb una activa cua. AL principi va pensar que ell mateix ho havia descobert, però no, es va assabentar que dos homes anomenats “Hale” i “Bopp” li havien guanyat. Dominant la seva decepció, el jove Quanzhi Ye va prendre la decisió de trobar el seu propi estel algun dia.

I un dia ho va trobar. Avancem el temps a una tarda d’estiu, al juliol de 2007. Ye, ara de 19 anys i estudiant de meteorologia en la Universitat Sun Yat-sen, de Xina, es va inclinar sobre el seu escriptori per a mirar un camp d’estrelles en blanc i negre. La fotografia va ser presa algunes nits abans per l’astrònom taiwanés Chi Sheng Lin, qui es trobava “patrullant el cel” en l’Observatori Lulin. El dit de Ye es movia de punta a punta i es va detenir. Una de les estrelles no era una estrella, era un cometa i, aquesta vegada, Ye ho va veure primer.

 24 de febrer: El màxim acostament!

 En aquest especial matí, Lulin estarà a només uns pocs graus de Saturn, en la constel·lació de Leo. Saturn es pot observar a simple vista i el mateix podria succeir amb Lulin. Si això no et treu del llit, res ho farà.

MAPA DEL CEL

	Situació del fotògraf	Imatges	Comentaris
	Jack Newton, Arizona Sky Village Portal Feb. 18, 2009	#1	Cometa Lulin està creixent més gran i no cap en el meu camp de visió.
	Joe Gafford, Deer Trail, Colorado, USA Feb. 17, 2009	#1	Cada imatge és de dues exposicions de 5 minuts.
	Karzaman Ahmad, Langkawi National Observatory, Malaysia Feb. 17, 2009	#1, #2, more	Cometa Lulin passant per una galàxia espiral, el 17 de febrer de 2009.  La segona imatge mostra un avió que transita pel cometa
	W. Borghini, M.Rivera, G. Cornara, L. Torlai, B66 Casasco Observatory Italy Feb. 17, 2009	#1, #2, more	Lulin en moviment a través del que sembla ser una gran quantitat de deixalles espacials.
	Gregg Ruppel, Ellisville, MO Feb. 16, 2009	#1, #2, more	La brillantor i moviment més ràpid a través del cel. La “anti-cua” sembla una mica més brillant que la d’ions de la cua i té un to clarament vermellós
	Alex Roca, Hortoneda, Lleida, Feb. 17, 2009	#1	Lulin ha millorat molt, l’amplificació telescòpica ja no és necessària per fotografiar-lo.

Origen de la notícia:

http://ciencia.nasa.gov/headlines/y2009/04feb_greencomet.htm

http://spaceweather.com/comets/gallery_lulin_page8.htm

Penjo la primera foto de la lluna plena del 12 de desembre de 2008:

Envieu les vostres fotos a:

francesc.redondo-arroba-gmail.com

Podeu afegir comentaris i ben aviat les podreu veure en el Bloc de l’escola.