El Sistema Solar

Escriu la data del teu naixement  i es busca una estrella que coincideix amb la teva edat en anys llum de distància a la Terra.

Això significa que la llum que estem veient de l’estrella avui en realitat , es va produir quan tu vas néixer, i ha trigat tota la teva vida per arribar a la Terra.

Introdueix la teva data de naixement mitjançant la pàgina següent:

 http://www.eso.org/public/outreach/eduoff/birthstars/

Aquí teniu l’estrella del meu aniversari NN 3965 la llum que ens esta arribant és del dia del meu naixement.

Les estrelles estan tan allunyades de nosaltres que la seva llum encara té molt temps per arribar a la Terra. Un any llum és la distància que la llum viatja en un any: al voltant de 9,5 bilions de quilòmetres! L’estrella més propera, a part del Sol és a 4,2 anys llum de distància, pel que la seva llum triga 4,2 anys en arribar a la Terra.

La Terra està entrant en una corrent de deixalles del cometa Thatcher,  font de la pluja anual de meteorits de les Lírides. Esperem la pluja al màxima el dimecres, 22 d’abril, amb una marge de 10 a 20 meteors per hora en l’hemisferi nord.

De tant en tant, la Terra passa a través d’una densa regió de la cua del cometa amb taxes d’augment de cinc a deu vegades. El 1982, per exemple, els observadors es van veure sorpresos per un esclat de 90 Lírides per hora. Degut a que  la cua de Thatcher mai ha estat mapeada en detall, els brots són imprevisibles i podria tornar a produir en qualsevol moment. El millor moment per mirar, és la foscor durant hores abans de la matinada del dimecres al matí 22 d’abril.

Origen:  http://spaceweather.com

Lírides (LYR), activitat des del 16 al 25, màxim el 22 d´abril a les 11h. Estel: Thatcher. Algunes vegades es produeixen explosions que s´assemblen a focs artificials. Aquesta pluja es veu millor des de l´hemisferi nord i atès que el radiant va pujant a l´endinsar-se la nit cada vegada són més visibles fins que aparegui la lluna, que a l´estar en fase minvant farà que la seua lluminositat dificulti l´observació.

Informació en català: http://www.castello.es/generico.php?id=val&cod1=502&cod2=566&con=38851

Crèdits dibuix: April Hobart, CXC

Al centre d’un remolí de gas calent en rotació segurament hi ha una bèstia que mai ha estat observada de forma directa: un forat negre. Els estudis de la llum brillant emesa pel gas arremolinat indiquen freqüentment, no només la presència d’un forat negre, sinó també les seves probables característiques. Sobre el gas que envolta GRO J1655-40, per exemple, s’ha descobert que mostra una lluminositat que fluctua de manera poc usual, a un ritme de 450 vegades per segon. Donada una massa prèviament estimada de l’objecte central de set vegades la massa del Sol, el ritme de la ràpida oscil·lació lluminosa pot ser explicat per un forat negre que està rotant molt ràpidament. Quins són els mecanismes físics que en realitat causen el parpelleig lluminós i una oscil·lació quasi periòdica (QPO), més lenta als discs d’acreció que envolten els forats negres i les estrelles de neutrons, són temes sobre els que encara manca investigar-hi molt.

Traducció: APOD en català

Aquesta setmana Mercuri es pot veure sobre l’horitzó occidental, quan el Sol s’amagui, molt aprop d’ell.

Ho podeu  trobar al voltant de les 7:45 pm començant el dijous.

Captura de pantalla del programa: Night Vision

Bloc de treball de física Solar:

http://solarastronomy2009.org/