Notes

El pou de gel de Cubells

Llegeix el text sobre el pou de glaç de Cubells i respon les preguntes .

1.-On es troba situat el pou de glaç de Cubells ?
-Per què creus que està excavat a terra i en la part nord del poble ?
2.- Quantes portes té ? -D’on obtenien el gel ?
-Dibuixa com es trobava el gel dins el pou .
3.-Quants anys fa que hi ha constància d’ aquest pou ?
-Per a què s’ utilitzava en aquell moment el gel ?
-I actualment ?
-Creus que té funció actualment aquesta construcció ?- Per què ?

Des de dins : Sóc el llop de la Caputxeta

Hola !!!!!, sóc el llop de la Caputxeta i em dic Xipi . Ja sóc vell ,tinc 40 anys, sóc gros i ferotge, però ara ho sóc més de paraula-per conservar la tradició- que de fet ja que tinc poques dents . Visc al bosc on hi ha algunes cases . Casetes on hi viuen padrinetes.
Aquesta història va passar fa molts anys quan jo, encara era jovenet. Un dia em vaig aixecar de bon matí amb molta gana i vaig anar a casa de la Caputxeta a espiar el què feia. Al cap d’una estona d’ estar esperant vaig sentir una porta i la Caputxeta que deia:
-Ara torno mare, vaig a portar menjar a l’àvia.
Era una oportunitat perfecta per menjar , així que la vaig seguir sense fer soroll i vaig pensar que em podia menjar a la seva àvia.
Al cap d’una estona vam trobar dos camins i la Caputxeta no sabia per on anar, era el meu moment, vaig sortir i li vaig dir una mentida:
-El camí més curt és per l’esquerra- però no era veritat.
Ella em va creure.
Jo vaig anar ràpid cap a la casa de l’àvia de la Caputxeta.
Quan vaig arribar vaig amagar a la seva àvia a l’armari i jo em vaig posar al llit.
Aleshores la Caputxeta va arribar i em va preguntar:
-Per què tens les orelles tan grans?
-Per escoltar millor- vaig dir.
-Per què tens el nas tan gran?-va preguntar.
-Per olorar millor-vaig dir
-Per què tens la boca tan gran?-va preguntar.
-Per menjar-te millor!-vaig dir.
Ella va cridar i jo,la vaig agafar i la vaig amagar a l’armari.
Me’n recordo que per allà aprop hi havia un caçador que ens va sentir. Va entrar a la casa, em va apuntar amb l’escopeta i va disparar……però jo, que en aquells moments era molt ràpid vaig sortir corrents. Em va servir d’ escarment des de aquell moment no vaig tornar a apropar-me a ningú.
M’ he anat alimentant de petits animalets i ara a les meves velleses encara visc al bosc , però m’ he tornat vegetarià !!

Ainhoa