El cérvol té les potes llarguetes,
igual que les seves banyetes.
Tot ell és de color marró,
com el color de la tardor.
Viu en un bosc a la muntanya,
i no podria viure a la plana.
Perquè allà hi fa més caloreta,
i a ell li agrada la fredeta.
Cada matí s’aixeca aviat,
per anar a menjar al prat.
No fos cas que algú el trobés,
i amb una escopeta el cacés.
A mi del cérvol m’agradat parlar,
i també poder-lo tocar.
El seu color marró em va agradar,
i que a la muntanya pogués tornar.
és molt maco aquest poema. inspira molt per estar tranquil/a en algun lloc.