A mesura que es feia de nit, va començar a baixar la temperatura. El capvespre va embolcallar amb una boira fosca la negror de la pineda, la roureda, la fageda, i feia molt de fred. La nit ens menjava els ossos i vàrem decidir posar-nos roba d’abric.

Són les deu del matí quan en Pere i el seu nét passegen pel bosc. De sobte, ens troben un be sol i ferit, segurament l’ha mossegat un ós. El pobre animal està molt espantat, però en Pere li acarícia el pèl llanós i l’animaló cau en un son profund.

En Jaume es va posar vermell com un perdigot, com si acabés de capbussar-se en una piscina de tomàquet fregit. Es va convertir en una estàtua vermella. Després, ella es va aixecar, es va anar acostant a tots els que veia riure i ens va fer un petó.

L’ofici que més m’agrada
Hi ha oficis que són bons perquè són de bon viure,
mireu l’ésser fuster:
–serra que serraràs
i els taulons fan a miques,
i de cada suada deu finestres ja han tret.
Gronxada d’encenalls, et munten una taula;
si ho vols, d’una nouera te’n faran un cobert.
I caminen de pla – damunt les serradures de color de mantega.

– Joan Salvat-Papasseit