Quan l’àvia ens va posar bacallà per dinar, la Carme va callar i no va dir res més fins a l’hora de les postres. Ens va mirar alhora i ens va dir:
– Ja sabeu que gairebé no menjo bacallà perquè no el paeixo gaire bé i que m’estimaria més no dinar enlloc que haver-ne de menjar. Així que a partir de la setmana que ve, en lloc de venir aquí els dissabtes aniré a casa dels oncles.