Serà amiga teva,
Amiga teva serà
Recorda sempre
A on la vas trobar
I sempre t’estimarà.
Serà amiga teva,
Amiga teva serà
Recorda sempre
A on la vas trobar
I sempre t’estimarà.
Guida és la millor profesora de mon.
Unes vegades jugem a un joc molt
Interessant perquè
Després estudiem mates i
Anem a treballar.
No corren, els empenten
Un rera l’altre volen,
Volen tots sols
Oh, quina forma mès bonica que tenen!
Llisquen, els agrada enfadar-se perque caigui aigua
Surten tots sols per enfadar-se!!!
Cada dimecres en mengem.
Recordo l’ànsia per elles cada dia.
Oh, no! què faré si només en puc menjar tres?.
Que faré? doncs li diré a la meva àvia que en faci més!!.
Un moment, i si em menjo les de tots?
Es veritat ara només me les he de menjar!!!!.
Te, cafè no si us plau.
Ei, qui s’ha menjat les meves croquetes?
Si us plau no ha sigut culpa meva!
Forats i forats té,
Oh no !! ve un ratolí…. sembla que se’l vol cruspir!!!!.
Ratllat és a vegades,
M‘agrada molt, i a casi tothom.
A vegades és de moltes formes.
Tinc ganes de menjar-me’l i
Ganes de menjar-se’l tenen,
Eh, que és el més bo !!!
Amb mi sempre es porten bé.
M‘estimen molt però jo també.
I quan els necessito sempre estan a punt.
Com els amics no hi ha res milllor!!!.
Sempre seran els meus amics .
É s un lloc on s’aprèn molt.
S iguem educats i bons.
C al aprendre a llegir i calcular.
O stres, que hem d’estudiar!
L a professora sinó s’enfadarà.
A nem-hi , que els nostres amics hi seran.
No ens agrada l’escola,
Ens agrada jugar.
No volem estudiar, preferim dibuixar.
Som el millor que li ha passat al món.
La meva amiga
Amiga meva és
I si tu la coneguessis
Amiga teva seria també.
Per conèixer els alumnes, els mestres solem cercar el lloc on estan resumits. Creiem que n´hi ha que estan resumits en les seves mans, en els ulls, les paraules o la pell. Que allà, en un punt del cos, hi tenen l’ànima concentrada. Que només enganxant-nos allà ho sabem tot d’ells. A vegades fins i tot creiem que estan resumits en el cotxe dels seus pares o en els seus vestits.
No solem veure que els alumnes no acaben de tenir l’ànima aturada enlloc. Són, com deia Goethe, ànimes fluïdes i navegables que no tenen fi.
Guida