Category Archives: Els nostres escrits

Cançó dedicada

Jo sóc la Sílvia, i  dedico la cançó ESTRELLA POLAR als meus amics de 5A:

[kml_flashembed movie="http://www.goear.com/files/localplayer.swf" width="366" height="75" fvars="file=af2f335" wmode="transparent" /]

ESTRELLA POLAR

 

A la Avenida de la Estrella Polar
llega primero el invierno
sobre las hojas muertas cae el sol
que no calienta los huesos

 

Te quedan balas para disparar
pero preguntas primero
antes de asesinar esta ciudad
fui yo, fueron ellos

 

Con los pies fríos no se piensa bien
si es un castigo, yo me lo busqué

 

Hoy cielo, vienes a por mí
pero por dios
no dejo de pensar que aquí
no hay sitio para los dos

 

En la Avenida de la Estrella Polar
eran preciosos los besos
desde la cama una estrella fugaz
yo me ponía tan tierno

 

Pero las ganas y la complicidad
ardieron en el infierno
una cogida en la plaza central
te convencía de aquello

 

Con los pies fríos no se piensa bien
algún delirio nos hará volver

 

Hoy cielo, vienes a por mi
pero por dios
no dejo de pensar que aquí
no hay sitio para los dos

 

Hoy cielo, vienes a por mi
pero por dios
no dejo de pensar que aquí
no hay sitio para los dos

La cançó que vull dedicar (Laura Puchades)

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/krdx6j2j8Fc" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Jo dedico la canço LUCKY LUCKY a totes les persones que estimo: les meves amigues, professores, la senyoreta Guida, la meva família, etc…..

La dedico perquè aquesta cançó vol dir afortunada, per aquest motiu la dedico perque sóc afortunada perquè tinc moltes amigues, entre elles: la ROCIO, LAIA C., LAIA B………………. lesGuida, Carmen, Sara…… la meva família: germana, pare, mare, avis…………. a tothom, els amics: Lluís, Francesc, Àlex…………… a tothom els hi vull agrair molt, són els meus amics profes:

DEDICADA PER: LAURA PUCHADES

CANÇÓ DEDICADA (quasi-corregida)

Aquesta cançó se la dedico al meu cosí. Es diu DIRECTO TRAS DIRECTO y és del PORTA.
Bé, jo nòmes hos escriure 7 línies:

“Tras cada escenario
3 micros 2 platos
bazzel porta datz y chus
directo tras directo, disfrutamos si estás tu.
Suena el telefonó, nos avisan de un concierto,
nos preparamos para dejaros a todos boquiabiertos
ensayo en una minihabitacion sin aire acondicionado.”

Raül Aparicio

Lluís Abad Guzmàn

Jo escric les meves 8 línies preferides de la cançó de bon día ”els Pets”:

[kml_flashembed movie="http://www.goear.com/files/localplayer.swf" width="366" height="75" fvars="file=8f6284b" wmode="transparent" /]

La vella montserrat, desperta el barri
A cops d’escombra tot cantant,
Les primeres persianes, sobren feixugues badallant.


Rere el vidre entelat, el cafeter assegura que no era penal
I es desfà la conversa igual que el sucre del tallat.
Bon dia, ningú ho ha demanat però fa bon dia,
Damunt els caps un sol ben insolent
Il.lumina descarat tot l’espectacle de la gent.

LA BIOGRAFIA VERTADERA D’A.GUERRERO

Aquesta és la biografia d’un mecànic de barri. El seu nom era ALEX GUERRERO XANTAL. Nascut el 27 de desembre de 1.997, a la ciutat de Barcelona. Els primers estudis els va realitzar a l’escola IMMACULADA CONCEPCIÓ d’Horta. Una vegada acabats els estudis fins a batxillerat, va continuar a un grau superior de Formacio Professional a l’escola industrial de mecànica.

Va estar uns anys fent pràctiques, a la mateixa escola i després va montar el seu propi taller mecànic, en el seu barri de tota la vida, “El Carmel”. Es va casar, i va tenir dos fills, que avui en dia continuen el negoci familiar. Va morir el 2.100, i li van fer un homenatge pel seu centenari.

A.Guerrero.

La meva biografia. (Àlex)

unmundoideal.jpg

Aquesta és la història de la meva vida. Vaig néixer fa molts milers de anys, a un altre planeta anomenat CIBERTRON, i de ben petit vaig venir a la terra. Aquí he crescut, he estudiat , i vaig arribar a ser un mestre d’arts marcials, i ara em dedico a donar classes.

Quan era un noi adolescent vaig descobrir que tenia un poder, em podia transformar en un avió supersònic, el qual em permitia defensar a la terra del mal.

Vaig morir en esclatar el nucli de la terra, i avui en dia parlen de mi com un heroi. Espero que algú segueixi els meus pasos, i la terra estigui lliure de perills.

 

ALEX GUERRERO XANTAL

Vaig viatjar per tot el món i vaig ser professora d’arqueologia.

Hola,  sóc la Marta Carvajal Pons, vaig néixer a Barcelona el dia 29 de Març de 1997 a l’hospital Sagrat > Cor vivia al barri del Carmel al c/Dante Aligieri la meva primera escola va ser Pitufilàndia amb 2 anys, després de més gran quan tenia 3 anys vaig començar a anar a l’escola Immaculada Concepció
>
d’Horta aqui és on he estudiat i he fet patinatge vaig fer molts festivals de patinatge amb les meves amigues. Quan vaig acabar el batxillerat, vaig estudiar la carrera de Arqueóloga i entre mig feia pràctiques a una escola d’animals on els cuidava i els educava per entregar a famílies en acollida.

>Durant la meva adolescència m’ho vaig passar molt bé vaig viatgar per tot el món i anava a moltes festes amb els meus amics, que per cert en una d’aquestes festes va ser on vaig conèixer el que ara es >el meu marit, es deia Toby Jonsons ens varem casar i vam tenir 2 fills és deien Pau i Estela. Jo vaig ser professora d’arqueologia a la universitat de Barcelona i el meu marit és va montar una escola d’animals i jo l’ajudava en les meves estones lliures.

També anava sempre que podia de compres. Ens vam jubilar als 65 anys i vaig cuidar als meus néts
>
els caps de setmana anavem a una torreta que teniem a la platja. Vaig morir als 99 anys a la meva casa de Barcelona.

MARTA.

La meva biografia (Marcel, 6èB)

Hola, em dic Tomàs Ditet. Estic al final de la vida i aquesta és la meva biografia en 7 línies.

Als 5 anys ja era tot un geni. Vaig construir un robot que feia tot el que volgués i si no podia l’actualitzava. Quan va estar acabat tenia un pes d’una tona. Quan em vaig graduar a la universitat vaig treballar de maquinista i vaig inventar el microones i també la torradora. Als 65 anys em vaig jubilar i em vaig tornar idiota. No sabia fer servir el microones i la torradora em cremava la barba. La biografia l’està escrivint el meu besnét. Ara us di adéu, graci….

PER L’ALBA

Hola Alba , què tal guapa?    Sabies que ets la meva millor amiga??

Espero que la nostra relació d’amigues mai s’acabi perquè tu saps que casi casi som germanes!!!

Espero que a l’estiu, encara que no vagis a les colònies d’una setmana ens veiem per anar a la platja o quedar amb la penya!!

Suposo que quan ens avorriguem ens trucaran almenys els bessons que  casi sempre  truquen a algú!!!

Adéu guapa,  espero que les vacanses et vagin super mega bé!!!

Potser, com que el món es tan gran no ens trobem pero per això estan els mòbils i els telèfons

T’estimo molt guapa!!!

10000 petons!!

Message in a bottle

[kml_flashembed movie="http://www.goear.com/files/localplayer.swf" width="366" height="75" fvars="file=3d593c5" wmode="transparent" /]

Message in a bottle és la meva cançó preferida. No és que sigui molt ràpida però és la millor de totes. Va de que el cantant que es diu Police es perd pel mar i veu una illa, però va cantant el que li passa i llavors m’agrada. La vaig descobrir en un joc. Crec que està molt bé, són els millors del món.