Explica records que t’han passat, poden ser moments divertits, que t’han agradat molt, emocionants, moments acompanyat, a l’escola, fent esport…
Nil
Explica records que t’han passat, poden ser moments divertits, que t’han agradat molt, emocionants, moments acompanyat, a l’escola, fent esport…
Nil
Avui dia 2 de març és l’aniversari del meu pare, fa mig segle, diuen que 50 anys ja és la meitat de la teva vida. El primer que li
hem fet quan s’ha llevat ha estat fer-li un petó ben gran, una abraçada i felicitar-lo. A continuació hem esmorzat tots 4 junts, xocolata desfeta amb croissants i torrades, estava tot boníssim, per llepar-se’n els dits. Ja eren les 9h l’hora d’anar a la feina, el pare ha hagut d’anar a treballar i nosaltres tres hem aprofitat per fer-li una coca de llimona i per anar a comprar els regals. La meva germana i jo hem fet la coca de llimona i la mare ha comprat els regals; com que la coca ja estava acabada i no sabíem què fer, hem decidit fer els deures i després fer-li un regal perquè tingués vells records. Hem fet un album amb fotografies de quan erem petites i a sota de cada una hem escrit un petit text. Ens ha passat el temps volant, ja era hora d’anar a dinar, per dinar la mare ha fet sopa de galets, carn a la brasa i de postres hem menjat la coca, que per cert estava molt bona. A continuació li hem donat els regals, un aparell per veure el temps que farà, l’hora que és, la temperatura i altres coses, un pijama, l’album que hem fet la meva germana i jo i una entrada per anar a fer-se massatges. El regal que li ha agradat més ha estat la coca de llimona. Quan hem acabat de donar-li els regals el pare ha tornat cap a la feina i nosaltres hem aprofiatat el temps per llegir. A les 7h i em anat a baix a la cuina i ens hem trobat a la tieta Mercè i a la nostre cosina Alba, que havien vingut a felicitar al pare. Quan han marxat nosaltres quatre hem sopat una amanida i fruita i hem anat a mirar una pel•lícula amb crispetes i pipes.
Ha estat un dia fantàstic.
Ja fa 14 anys
Ja fa 14 anys que una tarda de juny vaig trucar a la porta de l’escola de Bordils. Em va obrir la Dolors amb el seu somriure afable, jo anava a demanar feina ja que feia poc que ens haviem instal·lat a Sant Martí Vell, anava amb l’Adrià el meu fill gran que aleshores tenia sols 2 anyets, ja fa 14 anys; deseguida vaig notar un ambient agradable: els xisclets de nens jugant i rient que sortien de les galeries em van donar una sensació acollidora i de benestar. Tot just llavors vaig saber que aquella escola formaria part de la meva vida, si més no durant un temps;ja fa 14 anys. i no em vaig equivocar, vaig entrar a treballar de monitora de menjador, el segÜent curs l’Adrià entrava a P3 i al cap de 4 anys hi entraria en Nil, ara ja fa 14 anys.
Entre projectes, teatres, cinemes en curs, colonies i un munt de coses més els ,meus fills han anat creixent,aprenent i gaudint, i jo amb ells.
Ara en Nil ja marxa a l’Institut, que grans s’han fet tots… ell ha estat 9 anys a l’escola de Bordils, jo ja fa 14 anys que us vaig coneixer, però per molt de temps que passi mai oblidaré aquest temps que hem compartit i que espero seguir compartint amb algun dels molt interessants projectes que feu.
Gràcies a tots i a totes i fins sempre!!!