Carla Micolau i Lizeth Lijerón

Quan aconseguim tenir Internet el que més utilitzem com a mitjà de comunicació és el Messenger. La primera cosa que fem si volem parlar o quedar amb algú és encendre l’ordinador per veure si està connectat. Ens podem passar moltes hores davant de l’ordinador sense fer res més que parlar amb els amics o company de classe. El grans diuen que perdem molt de temps davant de la pantalla. Però és que el temps passa tant de pressa quan estàs connectat!

Però el Messenger també té les seves virtuts. Primer, és molt més econòmic que qualsevol altre mitjà com ara el mòbil. Segon, pots conèixer gent d’altres llocs i ampliar la teva xarxa d’amics. I per últim, pots compartir imatges documents,… sense haver d’anar al correu.

Però com en moltes altres coses, el Messenger també té la seva creu. I és que et treu moltes hores que podries dedicar a fer esport, anar al cinema, llegir,… Molts ens oblidem que hi ha vida fora de l’habitació on està l’ordinador, i preferim mantenir converses virtuals a compartir experiències reals amb la gent del nostre entorn. I no oblidem que tantes hores davant la pantalla va malament per la vista. Si seguim així d’aquí poc tots cecs.

Foto: http://www.caraie.com/images/live-messenger.jpg

Sandra Mateos i Eli Periáñez 

La paraula manga és un terme Japonès i serveix per designar  la historieta. Manga s’escriu amb dos caràcters de l’alfabet Japonès, el primer “man” que vol dir graciós; i el segon “ga”, que vol dir ‘imatge’.  El manga va néixer d’una barreja entre el “ukiyo-e i l’estil de dibuix occidental. El manga es un medi narratiu que va començar a dominar cap als anys 60. Mentre que a Europa i Amèrica publiquen els còmics en color, al Japó, en canvi, conserven la tradició de fer els impresos amb una sola tinta(blanc i negre). El primer manga conegut va ser la serie “Astroboy” i el primer manga per a noies va ser la famosa “Sailor moon”. Avui en dia el manga o”historieta japonesa” és l’estil de còmic més conegut arreu del món  i arriba a tots els públics, motivant adaptacions a diferents formats com per exemple: sèries de dibuixos animats, pel·lícules i videojocsUn dels detalls que caracteritza el manga és que es basa en la linia sobre la forma. Les pàgines són llegides de dreta a esquerra ,igual que l’escriptura original japonesa. Un altre de les característiques són els trets occidentals dels personatges: tots tenen els ulls grans.  

Hi ha diferents tipus de manga segons el gènere:

• Gènere Alternatiu (historietes japoneses publicades fora del mercat comercial del manga). Dins d’aquest gènere és poden diferenciar 3 tipus: Gekiga (imatges  dramàtiques); La nouvelle manga ( moviment artístic que combina l’historieta Franco-Belga amb el manga japonès) i el semi-alternatiu

• Companys de batalla(aquest tipus de manga va ser creat per animar als japonesos a apuntar-se a l’exèrcit durant la II Guerra Mundial.)

• Harem manga  ( paraula que s’aplica a l’anime i al manga per citar les histories en les que un noi està envoltat i convivint amb un grapat de dónes)

• Jidaimono (‘manga històric’ s’utilitza per referir-se a obres manga i anime basades en fets històrics)

• Maho Shoujo(conegut també com noia màgica, que té com a protagonistes principals noies que tenen algun objectiu màgic o poder especial)

•  Moé (també conegut com  mah? kanojo o nuvias màgiques)

• Mecha (són generalment robots humans de proporcions grans)

• D?jinshi (manga fet per gent que no pertany al món del còmic)

• Yuri (fa referència al manga d’amor entre noies)

• Yaoi (manga d’amor entre nois)

• Sentai o Super Sentai (generalment hi ha entre 3 i 5 protagonistes que lluiten contra les forces del mal )

• Hentai (manga per adults)

• Ecchi (manga d’humor un pèl eròtic)

• Lluita (manga on es celebren combats)

 Dins del manga ens trobem creadors de gran renom com ara les “clamp”(grup de noies que fan manga, creadores de Card captor Sakura) , Arina Tanemura (la creadora de Jeanne) i Yuu Watase ( Fushigi Yuugi), entre altres. I un dels dibuixants de shonen  més conegut és Akira Toriyama.( creador de Dragon Ball)Us agrada el Manga? Quin és el vostre personatge preferit? Creieu que els Otakus són uns frikis ?Per què ?

Foto: http://www.farre.cat/blog/imgs/2006/10/cartel-salon-del-manga-2006.jpg

Si preguntas a tus compañeros/as de clase o de instituto a que edad han tenido el primer novio/a, la respuesta es unánime: a los 16 si no antes. La entrada en la adolescencia comporta experimentar nuevos sentimientos, nuevas ideas y nuevas formas de ver la vida. Tener novio/a a esta edad es dejar la niñez y entrar a formar parte del mundo adulto. Aunque no siempre es todo tan bonito como parece. Muchas veces, por tener novios a esta edad, dejas de ir con los amigos, encerrándote en una relación que poco a poco va excluyéndote del resto del grupo. Sólo cuando rompes la relación te das cuenta de que te has quedado solo/a.

Y es que nosotros, los adolescentes, simplemente pensamos en el momento presente y no en el futuro. Cometemos errores, pero sólo podemos madurar aprendiendo. Y los errores forman parte de nuestro aprendizaje.

Lo que nos suele gustar de los chicos es la forma en que nos tratan y su interés por ti. Aunque también tenemos que reconocer que nos gustan los chicos un poco’malos’. En definitiva, nos gustan un poco ‘malos’, un poco ‘rebeldes’. Nos gustan los “gallitos”, los que son líderes y con una personalidad fuerte y rebelde. Lo primero en lo que te fijas es en el físico, después intentas conocerlo mejor para saber como son realmente.. En muchas ocasiones sólo nos fijamos en el físico y no nos percatamos de que hay muchos chicos ‘buenos’ que valen la pena.

Un problema importante a nuestra edad son los celos. Tenemos un concepto un poco ‘raro’ de lo que significa la palabra relación. El novio es nuestra posesión y como a alguna se le ocurra mirarlo, somos capaces de sacarles los ojos. Será la novedad, la inseguridad o la pasión que ponemos en todo lo que nos hace excesivamente celosos/as. A veces, los celos nos hacen hacer tonterías y aceptar tratos que podrían ser considerados abusos: cambio de manera de vestir, de amigos, de hábitos,…

Hemos llegado a la conclusión de que tener novio a esta edad es algo bonito que se recuerda durate toda la vida, pero también tienes que saber disfrutar de la vida con tus amigos, tener tu espacio propio y no depender tanto del novio/a. Y es que… ¿a quién le amarga un dulce?

Foto: http://www.invivo.fiocruz.br/media/quimica%20amor.gif

Des del mes de setembre d’aquest any a les aules espanyoles s’imparteix una nova assignatura: la famosa educació per la ciutadania. Aquesta nova matèria ha portat conflictes i molta polèmica ja que una part de la societat, en concret l’església catòlica i els seus partidaris i subordinats, no accepten que l’educació moral dels joves a les aules la tractin altres que no formin part del cercle eclesiàstic.Per entendre millor el problema hem optat per introduir-nos en la matèria i comprovar de primera mà què és el que pretén ensenyar realment aquesta assignatura. Per dur a terme aquesta tasca ens hem apropiat d’un llibre de text de 3r d’E.S.O i l’hem examinat. Entre d’altres els temes parlen dels drets humans, de les diferències i desigualtats entre persones, de la democràcia i l’estat social democràtic de dret, de la societat de consum i el consum responsable, de la publicitat i de les noves tecnologies de la informació i la comunicació. Dins dels temes tractats els que duen a la polèmica són principalment apartats que estudien l’homofòbia i  la xenofòbia.

Llavors la pregunta que ens plantegem és: per què l’església està en contra d’una educació que es basa en el respecte mutu i la tolerància?

La nostra resposta a aquesta  pregunta és senzilla: l’església pretén imposar els seus ideals bíblics, ja medievals, en una societat on tot gira envers al progrés i en la que no es volen adaptar. Si no s’adapten als temps que corren, acabaran perdent els pocs fidels que els queden.

Aleix Obiol i Berta Arnaiz

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/t1MU-AkWWqk" width="425" height="350" wmode="transparent" /]