Aquesta experiència consisteix a determinar el contingut d’àcid làctic en una mostra de llet en pols, mitjançant una volumetria de neutralització.
Aquí us podeu descarregar el protocol de la pràctica.
Abans d’anar al laboratori mireu aquests vídeos:
| Àcids, bases i sals (I) | Àcids, bases i sals (II) |
Confiem que la sessió de pràctiques vagi bé i apreneu molt.
En aquest article us presento un tutorial d’una petita aplicació molt útil per tal de fer pràctiques de laboratori “en sec”.
Es tracta de VLab. I en aquest cas podeu veure com es fa servir l’aplicació quan volem reproduir una volumetria àcid-base (tècnica experimental d’anàlisi que ens ajuda a quantificar la concentració d’una mostra desconeguda) sense enbrutar res. L’aplicació permet conèixer els estris necessaris de laboratori que farem servir a l’experiència real i també la previsió del resultat obtingut.
Una de les possibilitats que ofereix l’aplicació és la generació de corbes de valoració de cada volumetria i, evidentment, d’aquesta manera es pot estudiar la variació de pH que s’experimenta en el procés.
Aquí teniu el tutorial.
Aquí teniu una presentació en format PowerPoint sobre el tema que estem ara explicant a classe: “Les reaccions de transferència de protons“, o també Equilibri àcid-base.
Es tracta d’una exposició en la qual repassem el més important d’allò que hem explicat a classe i que forma part dels continguts d’examen.
Heu d’atendre sobretot a com complementa a l’article anterior d’aquest bloc, en el qual es donava una eina virtual per a treballar les reaccions i volumetries de neutralització. En aquest article es facilita un link a una versió més teòrica dels continguts que tenim implicats en aquesta experiència de laboratori, que en breu realitzarem al laboratori.
Trobareu la presentació a: www.slideshare.net .
La presentació és pública i el seu títol és: Volumetria àcid-base.
Confio la trobareu interessant.
Aquests dies estem explicant a classe la tècnica experimental de la volumetria, el paper dels indicadors àcid-base i el material necessari al laboratori.
Abans d’anar al laboratori a realitzar l’experiència podem fer servir un laboratori virtual en el qual manipulem reactius i material de laboratori, podem observar càlculs de concentracions presents, corbes de valoració i d’altres aspectes que complementen la teoria que s’explica a l’aula.
Aquesta imatge us donarà una idea de l’entorn de treball:
Confio que aquest document us serveixi per saber en què estem treballant just ara.
Dissolució : És la mescla íntima i homogènia d’un solut (sòlid, líquid, gas) en un dissolvent. En moltes operacions químiques es realitzen les reaccions amb substàncies en dissolució.
Si es coneix la concentració d’una dissolució tipus, aquesta ens pot servir com instrument de mesura d’elevada precisió. L’anàlisi quantitatiu basa alguns dels seus mètodes en les reaccions amb dissolucions de concentració coneguda.
Les concentracions de dissolucions s’expressen en molaritat (M), molalitat (m), % en massa i volum, etc.
Per preparar un determinat volum de dissolució, a una determinada concentració, es farà el càlcul previ de les quantitats de solut necessàries. Si aquest és sòlid, es pesarà, si és líquid, o bé es pesa o es mesura el volum corresponent, coneguda la seva densitat.
 |
 |
 |
 |
 |
 |
Les activitats proposades arrel de la pràctica són:
ACTIVITAT 1
1) Per què té el matràs un coll llarg i estret?
2) Volem preparar un litre d’una dissolució 1M d’hidròxid de sodi a partir del producte comercial en el qual l’etiqueta especifica una puresa del 98%. Indiqueu el procediment a seguir, descriviu el material a utilitzar i determineu els grams de producte comercial que heu d’agafar.
ACTIVITAT 2
3) Per què s`han d’afegir els àcids a una certa quantitat d’aigua, i no a l’inrevés, quan es prepara una dilució?
4) Adapteu el mètode general descrit a la pràctica i digueu com prepararíeu la següent dissolució : 1 L de dissolució 0,1M de H2SO4 partint de H2SO4 2M
5) Volem preparar un litre de dissolució d’àcid sulfúric 1M a partir del producte comercial, que està al 98% en massa de riquesa i 1,84 g/mL de densitat. Indiqueu les precaucions que s’han de prendre, descriviu el procediment a seguir i determineu el volum d’àcid concentrat que heu d’agafar.
La solubilitat
A l’adreça web http://ca.wikipedia.org/wiki/Mar_Morta trobareu informació sobre la Mar Morta. A l’apartat 3. Química trobeu dades sobre la composició percentual en diverses sals presents a l’aigua d’aquest mar.
Què us sembla fer una recerca sobre valors d’altres mars i/o oceans per poder-los comparar?
Ànims!! Confio en les vostres aportacions i/o comentaris.
Els espectres d’emissió s’originen a partir de l’energia radiant emesa pels àtoms quan són prèviament excitats. Són espectres
discontinus, la qual cosa ens indica que l’àtom emet energia de forma discontínua.
Segons la teoria quàntica, es considera que la matèria emet o absorbeix energia radiant, no de manera continua, sinó de
forma discontínua o discreta, mitjançant “grànuls” o corpuscles elementals d’energia. Cada un d’aquests corpuscles
s’anomena quantum d’energia, o també fotó.
Segons l’equació de Planck, l’energia d’un fotó de llum (E), és directament proporcional a la seva freqüència (ν),
Mireu aquestes imatges :
| Flama del potassi | Flama del coure |
| Flama de l’estronci | Flama del calci |
| Flama del liti | Flama del sodi |
Les qüestions a resoldre :
1. Els clorurs dels metalls alcalins i alcalinoterris (Na, K, Rb, Ca, Sr, Ba …) són molt volàtils. Quan es posen en contacte amb una flama es vaporitzen amb bastant facilitat i això permet observar l’espectre d’emissió d’aquests cations metàl·lics.
Raona quina relació pot tenir tot això amb el fet de mullar prèviament el fil de nicrom en àcid clorhídric concentrat, en lloc de posar les sals directament a la flama.
2. Si es fa servir el mateix fil per a observar cations diferents, explica per què hem de netejar amb cura el fil abans de dur a terme cada assaig.
3. Hauràs observat que moltes vegades la flama dóna un color taronja, característic del sodi, sense haver mullat el fil en una sal amb cations d’aquest metall alcalí. Això pot provocar confusió quan s’observen altres cations i és degut a que en l’ambient del laboratori hi ha molts cations de sodi.
Saps per què aquest problema és més habitual en zones costaneres com, per exemple, Gavà Mar?
4. Quina és la zona més freda d’una flama? Per què?
Quina és la zona de temperatura més elevada i per què?
5. Si has observat amb l’espectroscopi de butxaca la llum emesa per algun element, dibuixa, de manera aproximada, el seu espectre d’emissió (posició i color de les línies).
En aquest apartat podeu cercar imatges d’espectres d’emissió.
Benvolguda classe,
Aquest curs penso que seria una bona idea tenir un bloc agenda de les pràctiques de química al laboratori.
D’aquesta manera podríem col·laborar tots junts fent comentaris i ampliant els continguts d’allò experimentat al laboratori. Podria ser una manera interactiva d’aprendre, oi que sí? Normalment només el professor llegeix les vostres reflexions, però ara en aquest bloc podeu aconseguir una audiència més àmplia.
També seria interessant per a compartir recursos, vídeos o llocs web interessants que trobem útils per millorar els nostres coneixements sobre les experiències que fem al laboratori.
Recordeu que com més es llegeix i s’escriu, més s’apren. És clar que les intervencions seran valorades, heu d’intentar ser creatius i fer comentaris originals.
Bona feina!
Hola a tots i a totes,
Aquest EDUBLOC neix amb la idea de poder fer un seguiment de les pràctiques de laboratori que realitzarem al llarg d’aquest curs 2010-2011.
Crec que és una bona idea per poder aprendre els uns dels altres.