El orden de las cosas, un curtmetratge nominat als premis Goya com a millor curtmetratge d’animació i dirigit pels germans César i José Esteban Alenda, planta cara a la violència masclista amb metàfores visuals: una banyera que aïlla, una por que ofega. I una dona interpretada per Manuela Bellés que, gota a gota, intentarà reunir el coratge per canviar l’ordre de les coses abans que ofegar-se.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=hfGsrMBsX1Q[/youtube]
A les Metamorfosis d’Ovidi, hi ha molts mites en què es traspua la violència de gènere o violència masclista i violència contra les dones: ‘acte de violència física, sexual, psicològica o econòmica contra una dona només pel fet de ser dona, que inclou amenaces, coacció i privació arbitrària de llibertat, tant si es produeix en la vida pública com en la privada’. Les dades de l’ONU són esfereïdores: el 35 % de les dones i de les nenes pateixen alguna forma de violència física o sexual al llarg de les seves vides, i en alguns països, aquesta xifra arriba al 70 %. Tot i que la violència masclista és a hores d’ara una pandèmia global, també és cert que es pot evitar: la prevenció és possible i essencial, i el compromís i la lluita per eradicar-la no ha de cessar. El Dia internacional per a l’eliminació de la violència contra les dones va ser aprovat per l’Assemblea General de les Nacions Unides a la seva resolució 50/134 el 17 de desembre de 1999, i se celebra anualment cada 25 de novembre, en memòria de les germanes Mirabal.
Potser una de les narracions de mites clàssics més cruel i violenta és la de Tereu, Procne i Filomela que ha gaudit de molta pervivència en l’art: Violació de Filomela. Ara bé, el mite no acaba bé. Com podria ser el seu final per tal que les dones no hagin d’acabar també amb la mort?
Anna Bagaria
1r Batxillerat Llatí
AMAIA
M’agradat moltissím el vídeo , la sensació de estar ofegant-se tota l’estona , així es com es senten un milió de dones al dia , en el video podem observar com un home busca un cinturó desesperadament , i com enganya a la dona dient: “Et cuidaré sempre” , després de pegar-la .Mentre el fill busca el cinturó del pare , ell li va dient : ” el cinturó serà teu , espero ue el facis servir bé ” , donant a entendre ue la violència de gènere es traspassa per les generacions . El moment on arriban el familiars és molt interessant ja ue li diuen com a de tractar a la dona perue ella faci cas , com si fos un gos , i una de les dones dels germans li aconsella : “No et resisteixis , ue després serà pitjor” , i li ensenya el seu blal del ull . Ella viu maltractada molt temps de la seva vida fins que al final donà el cinturó al seu marit i martxa . Està molt ben buscada l’escena on ella es troba sola en mig del mar , dona la sensació de llibertat total ue sent ella en auell moment . Em d’acabar amb la violència de gènere , ningú és superior a ningú i no em de ensenyar a les dones com comportar-se , no som gossos , som lliures de viure com volem i amb qui volguem .
Margalida Capellà Soler
M’encanta, Anna, com aprofiteu la lectura adaptada de les Metamorfosis d’Ovidi, Narracions de mites clàssics!
Margalida Capellà Soler