Per la ment dels membres del grup ens va passar la idea de que seria interessant veure quin coneixement i opinió tenia la gent sobre la transsexualitat. Vam decidir demanar a professors i alumnes de 4t del nostre institut entrevistes i en total vam aconseguir parlar amb cinc i deu, respectivament. Vam elaborar una sèrie de preguntes, i podem concloure que hem aconseguit molt bons resultats a partir de les persones que, gentilment, s’han prestat a ser entrevistades.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=qQDcvIU6RB4[/youtube]

Tothom té una idea semblant sobre què és aquesta paraula que tant sembla sonar ara a la televisió: “transsexualitat”. Tots ho defineixen com una persona que neix amb un sexe genital però que té un sexe cerebral diferent; sent que el seu cos no correspon al que aquella persona sent.

La resposta a si pensaven que la transsexualitat és una malaltia va ser rotunda: no ho és.

Vam plantejar un tema molt polèmic (sent-ho en sí la transsexualitat): haurien de deixar els pares començar la transició als nens transsexuals quan són petits? Només una persona va contestar que s’hauria de deixar que la seva ment madurés una mica abans de fer un canvi tan gros. Totes les altres van dir que és una bona decisió per part dels progenitors entendre els seus fills i ajudar-los a que estiguin còmodes amb ells mateixos.

“Transvestit” i “transsexual”, també, eren dos termes que tothom tenia suficientment clars i van saber definir-los correctament.

En canvi, en la pregunta de tenir una parella transsexual o que després d’estar anys junts aquesta ho confessés es veu un gran contrast entre adults, que sí en tenen, i adolescents, que no. La major part dels grans va confessar que la seva relació acabaria després d’una cosa així mentre que gran part dels alumnes van dir que no els hi importaria, ja que l’amor és amor.

En la següent qüestió, on es planteja l’afectació dels pares en saber que un fill és transsexual, les opinions eren molt diferents les unes de les altres. Però una teoria és compartida per molts dels entrevistats: si una nena diu que és un nen, li afectarà més a la mare, i si és un nen que se sent nena, a la mare.

La següent pregunta parla sobre la mitologia grecoromana; ningú no en sabia molt del tema, però la major part de la gent va suposar que trobem transsexualitat en els mites. Volem destacar una resposta, que diu que “si alguna cosa ens ha ensenyat la mitologia grecoromana, és la quantitat d’opcions sexuals que hi ha, tantes com persones”.

Vam demanar a les persones que ens diguessin notícies que haguessin sentit sobre la transsexualitat. Una noia ens va parlar que als EEUU hi haurà una major llibertat per a escollir lavabo per a les persones transsexuals i transgèneres. Una altra ens va parlar del fill d’Angelina Jolie i Brad Pitt, que va néixer en el cos d’una nena, però que des de ben petit ha sentit que és un nen.

Per últim, vam preguntar a la gent si coneixien persones transsexuals: alguns professors en coneixen o n’havien conegut; cap estudiant ho feia més enllà dels famosos.

Com a conclusió d’aquest petit projecte, podem extreure que la gent cada cop està més informada sobre què és la transsexualitat i com afecta gràcies als mitjans de comunicació (que han començat a visibilitzar aquest tema tan difícil per a molts) i que hi ha una gran acceptació entre els participants. Sembla que, al nostre institut, no som reticents amb la gent diferent.