Tota bona bruixa ha de tenir un bon gat negre. Tothom ho sap això. Bé, tothom menys la bruixa més dolenta i egoista de totes les bruixes: la bruixa Pallufa. Seran les altres bruixes les que l’hauran d’avisar que si no aconsegueix un gat que li tregui la mala sort de sobre, haurà de marxar del lloc on viu. La Pallufa va per feina i es fa amb una gateta molt negra que es diu Anuca. Els problemes per la Pallufa comencen una altra vegada quan l’Anuca s’enamora d’un gatet molt bufó que es diu Bufet. Un gatet tan blanc, tan blanc, com negre és l’Anuca.És un llibre divertit, àgil, fàcil de llegir, recomanat per a nens i nenes a partir de 10 anys.

Per sort, encara hi ha autors que consideren que la literatura juvenil no és pas menor des de cap punt de vista. Ni des del de la qualitat, ni des de la llargària ni des de l’exigència. Que la tracten amb el mateix rigor, atenció i cura que a la literatura general, la literatura per a adults. Un d’aquests casos afortunats és Varjak

El Varjak és un gat blau de Mesopotàmia que viu aïllat en un casalot amb la seva família. Però un dia, l’arribada d’un ésser misteriós i despietat al casalot, precipitarà els esdeveniments i el Varjak haurà de sortir al món exterior i espavilar-se a trobar ajuda. Així, viurà de prop els perills de la gran ciutat, però també la germanor que hi ha entre els gats del carrer. I, el més important de tot, aprendrà a conèixer-se a ell mateix i a utilitzar la força interior que ha heretat dels seus avantpassats.

La Igraine viu amb els seus pares a Bibernell, un castell fantàstic on els llibres canten, els gats parlen i els lleons de pedra fan guàrdia i rugeixen sobre les torres. Els pares de la Igraine són els millors mags de la regió i el germà gran ja ha après a fer alguns encanteris, però la Igraine no vol seguir els seus passos. Ella somia a pertànyer a l’autèntica Cavalleria, per lluitar als tornejos i defensar els homes davant les escomeses dels dracs malignes. Just el dia del desè aniversari de la Igraine, els pares es transformen en porcs a causa d’un encanteri errat, i Igraine la Valenta ha d’anar a cercar dos cabells de gegant que facin d’antídot. A més a més, caldrà protegir el castell de Bibernell dels atacs de Gilgalad el Cobejós. Ja ho veieu: per formar part de la Cavalleria, no es pot tenir por de res!

Roger i Wendy inicien la guàrdia amb un seixanta, el codi que alerta d’un assassinat, però aquest cas no serà gens corrent. L’homicidi els porta a descobrir una cambra secreta d’on ha desaparegut una joia, el robatori de la qual no vol denunciar ningú. Una novel·la trepidant en què la jove Wendy haurà d’enfrontar-se, ella sola, amb assassins perillosos; haurà de córrer, lluitar i fer ús de la pistola; coneixerà el fons de la mar, saltarà abismes paorosos i veurà la mort de prop. Aquesta serà la nit en què Wendy aprendrà a volar. Si sovint s’afirma que la literatura, en especial la infantil i juvenil, actua de mirall del que succeeix al món del seu voltant, aquesta novel·la s’erigeix com un bon exemple. La Wendy Aguilar és probablement la primera mosso d’esquadra que es converteix en protagonista principal d’una novel·la policíaca. Recomanada per a joves a partir de 14 anys.

KENITRA. Mª Mercè Roca

El protagonista de Kenitra és l’Adrià Brugués, un noi de quinze anys que estudia quart d’ESO a Girona, bon alumne, enganxat al messenger i als manga, que fa esport i que no s’acaba d’agradar. El pare de l’Adrià, que feia de gerent d’un concessionari de cotxes, va marxar fa deu anys, i des de llavors el noi ha viscut amb la seva mare, negant l’absència del pare, sense anomenar-lo, com si no hagués existit mai. Fins que la mort de l’àvia desencadena en l’Adrià el desig irrefrenable de trobar-lo, de conèixer-lo i de saber per què el va abandonar. La mare li dirà finalment el lloc on viu, Kenitra, un port fluvial del Marroc atlàntic.

TOBI LOLNESS. Timothée de Fombelle

Ha guanyat el Premi Andersen 2007, que és una cosa així com l’Òscar de la literatura juvenil.

En Tobi Lolness no fa més d’un mil·límetre i mig. Forma part del poble que habita el gran roure des de la nit dels temps. Com que el seu pare s’ha negat a revelar el secret d’un invent revolucionari, la seva família s’ha hagut d’exiliar i després ha estat empresonada i condemnada a mort. En Tobi, però, s’ha pogut escapar. Amagant-se als forats de l’escorça, corrent per les branques, esgotat, els peus ensagnats, en Tobi fuig, perseguit pels seus… Durant quant de temps?

Al cor d’un inoblidable món en miniatura, una gran novel·la d’aventures i d’amistat.

LA INVENCIÓ DE L’HUGO CABRET. Brian Selznick

L’Hugo és un noiet orfe que malviu amagat en una estació de París. La seva dèria és reparar un autòmat que havia trobat el seu pare i que representa un home assegut en un escriptori. Quan aconsegueix fer-lo funcionar, però, el noi queda glaçat. Quina relació té el dibuix que ha fet la figura mecànica amb el vell sorrut de la parada de joguines de l’estació? Amb l’ajuda de la Isabelle, la fillola del vell, l’Hugo farà un descobriment sorprenent.

Més de la meitat de les pàgines dell libre són il·lustracions, però no són un suport al text, sinó que formen part de la història ja que aquesta avança gràcies a les il·lustracions que són un homenatge al món del primer cinema mut. Per tant, l’autor crea un nou concepte de novel·la que pot revolucionar la literatura juvenil. És una novel·la d’aventures fàcil de llegir encara que té més de 500 pàgines.

Recomanada per a públic juvenil i adult i per a tothom interessat en els orígens del cinema.