La Lali Roig ens fa arribar la següent anècdota:

Mai no m’hagués pensat que la gent del Villena s’oblidaria d’avisar-me de l’anul·lació de la classe de lectura que es feia  a casa de la Serrallonga. Desconeixent del tot els  fets, vaig fer un pastís de xocolata i em vaig presentar al carrer Gran de Sarrià a l’hora de sempre. La sorpresa va ser gran en veure’m sola, tot i així,  em va fer passar a la sala del piano on em va fer un interrogatori mentre anava picotejant el pastís i  em recomanava que no toqués el gat. Per altra banda  jo també deia la meva 

•  Vol dir que no li farà mal ?
•  Tu tranquil·la que sé el que faig…

El gat no va parar de bufar.