Una de les característiques més importants de Google Docs des del punt de vista educatiu és la possibilitat de col·laboració de grups de treball, a més de poder compartir els nostres arxius amb múltiples usuaris a la vegada. D’aquesta manera, docents i alumnes poden compartir i editar simultàniament qualsevol tipus de contingut educatiu que desitgin. A continuació, exposarem una activitat que es pot dur a terme per treballar l’expressió escrita a l’aula emprant totes les potencialitats per al treball col·laboratiu de Google Docs.
A Taller d’assaig amb Google Docs l’objectiu és aconseguir que els alumnes emprenguin l’escriptura com un procés d’indagació públic i col·lectiu, que emprin els seus assajos escrits com a vehicles per compartir amb els seus companys els resultats de les seves investigacions sobre els continguts de les matèries. Trobareu a continuació tota l’explicació del taller i una presentació del mateix.
Sons de Barcelona és una experiència sonora en la qual el centre ha col·laborat diversos anys amb en Jaume Ferreté, l’Ariadna i en Roger Costa de la Unitat de Tecnologia Musical de la Universitat Pompeu Fabra. Els alumnes enregistren i fan composicions de sons, i després els comparteixen amb altres centre d’aquí i d’arreu del món. Si visiteu la pàgina de Sons de Barcelonahttp://barcelona.freesound.org/, hi trobareu un mapa de la ciutat amb unes banderoles que indiquen on s’hi han enregistrat sons: des del funicular de Montjuïc fins a l’orgue de Santa Maria del Mar. De fet freesound és un dels majors bancs mundials de sons i és, a més, d’accés lliure i gratuit. A soundsofeurope trobareu enregistraments que s’han fet a Europa. Si hi feu una visita us entretindreu una bona estona!
Per a més informació consulteu el bloc del projecte: http://blocs.xtec.cat/ommedia/. Hi trobareu totes les obres multimèdia produïdes pels alumnes de secundària de l’IEA Oriol Martorell en un llarg viatge des del 2006 fins avui: contes curts, contes en italià, lectures dramatitzades en anglès, programes de Ràdio, composicions experimentals de sons, curtmetratges en Flash, de plastilina o actoritzats.
L’equip de Blogge@ndo ha publicat a educ@conTIC un excel·lent article amb suggeriments per facilitar la tasca de difondre l’ús de les TAC en el si dels equips docents. Proposen un camí amb tres estacions o parades per fer més fàcil al professorat el trànsit des del món analògic al digital. La introducció de les TAC a les aules és, segons les autores, un camí que es va fent pas a pas, amb ritmes molt diferents i en què allò primordial és tenir clar un enfocament metodològic adequat. Quan es treballa des d’un model d’aprenentatge actiu, per projectes, de manera interdisciplinària, proposant tasques als alumnes… de seguida es troba sentit a l’ús de les TAC.
Es tracta, doncs, d’un model d’introducció de les TAC progressiu, lent si vosaltres voleu, però realista. Aquestes són les parades o estadiatges que suggereixen al professorat:
Enriquir digitalment activitats analògiques que ja es duen a terme a l’aula habitualment.
Esdevenir “receptor” i “visitant” habitual de la xarxa.
Esdevenir productor de continguts i de material didàctic. Residir a la xarxa.
El que més ens ha agradat de l’article és que les autores no s’han limitat a descriure aquestes etapes de manera teòrica, sinó que les han omplert de contingut amb desenes d’activitats didàctiques i materials a punt per fer servir a l’aula. Fins i tot han adaptat la proposta per acostar-la als mestres i professors de llengua. Hauríeu de visitar el lloc web que han creat, Aprendiendo Lenguas con TIC, on conjuguen senzillesa expositiva amb riquesa de recursos.
Es tracta, en definitiva, d’una aportació que no us podeu perdre tots els que teniu encomanada la tasca de liderar l’ús de les TAC als centres educatius.
Magnífic article publicat al Blog de TotemGuard on, pas a pas, es mostra com aprofitar millor el potencial de YouTube com a eina per a l’aprenentatge. Professors i alumnes empren sovint vídeos de YouTube amb finalitats educatives, però una gran majoria desconeixen valuoses funcionalitats que ofereix aquest servei. Els trucs que es mostren a l’article són:
Editar els nostres vídeos directament a YouTube.
Afegir anotacions als nostres vídeos directament des de YouTube.
Compartir els vídeos de forma privada amb els nostres alumnes.
Especificar el minut de començament d’un vídeo a través de l’URL.
Especificar el minut de començament d’un vídeo a través del codi d’inserció.
Reproduir el vídeo automàticament sense que calgui prémer “Play”.
Desactivar l’opció de vídeos relacionats.
Descarregar un vídeo de YouTube.
Pujar un vídeo a YouTube des del nostre telèfon mòbil.
Subscriure’s via RSS a canals de vídeo educatius de YouTube.
Grockit Answers és una eina per afegir preguntes en moments concrets d’un vídeo de YouTube. Els vídeos es presenten en una interfície independent en la qual es van afegint qüestions en els minuts exactes que ens interessen. Mentre es visualitza el vídeo les preguntes van apareixent a sota. L’administrador del compte pot consultar les respostes rebudes posteriorment. És possible compartir el vídeo en diferents xarxes socials i a través de l’URL.
Grockit Answers és una eina interessant com a complement a explicacions de classe, plantejament de dubtes, opinions, etc. Alguns possibles usos didàctics són:
Realitzar repassos de temes en vídeo anotant dubtes o suggeriments.
Elaboració de vídeos amb preguntes que assenyalen el més important d’un tema.
Realitzar qüestionaris sobre continguts, opinions, reflexions, etc. que apareixen en els vídeos.
Google Art Project renova el seu projecte amb noves funcionalitats i molt més contingut, amb eines anomenades Explorar i Descobrir que ens permeten trobar obres per període, artista o estil entre els diferents museus d’arreu del món.
Podem crear i compartir galeries personalitzades, recopilant el que més ens agrada. En l’actualitat hi ha representades un total de 485 sales de museu entre les quals hi ha 46 obres amb resolució “gigapíxel”, permetent estudiar, fins i tot, les pinzellades dels quadres individualment. Us deixem amb un parell de vídeos per conèixer millor el projecte:
Excel·lent presentació d’en Jordi Dolcet de l’equip CRP del Servei Educatiu del Baix Llobregat 6. L’objectiu de l’autor és donar a conèixer els principals recursos i eines existents a la xarxa que el docent pot utilitzar en l’acte d’escriure a l’aula. S’estructura en tres grans apartats. El primer fa una introducció sobre el perquè s’escriu a l’escola (per plaer i per aprendre) i s’explica quin paper tenen dels models textuals per a la creació de textos. La segona part és una breu reflexió sobre els nous entorns de lectura i escriptura i les noves tipologies textuals relacionades amb l’eclosió de les TIC a la nostra societat. I a la tercera es presenten els recursos agrupats segons la finalitat de l’escriptura a l’aula.
Interessantíssim article publicat a educ@conTIC al voltant del paper que poden jugar les TIC en el desenvolupament de la comprensió lectora. Els autors proposen la utilització de diverses eines TIC per ajudar els estudiants en les tres fases de la lectura. Aquestes tres fases corresponen als tres moments del procés lector. Cal atendre diferents objectius en cada fase:
Abans de la lectura
Fixar l’objectiu de la mateixa. Explicitar amb quina finalitat es llegeix.
Treballar les expectatives inicials sobre el significat del text.
Activar els coneixements previs.
Establir prediccions i hipòtesis.
Durant la lectura
Formular i verificar hipòtesis de manera contínua.
Plantejar preguntes sobre el que s’ha llegit.
Aclarir dubtes sobre el text.
Recapitular sobre el contingut del que es va llegint.
Després de la lectura
Reorganitzar el que s’ha llegit mitjançant esquemes, resums, mapes conceptuals …
Reutilitzar el que s’ha llegit construint nou coneixement.
Per a cada fase els autors proposen l’ús de diverses eines TIC:
– Abans de la lectura es poden utilitzar els formularis de Google Docs de manera que els qüestionaris ajudin a activar els coneixements previs sobre el tema, aclarir l’objectiu de la lectura, predir el possible contingut del text, observar dificultats de vocabulari… Altres eines web 2.0 que poden ajudar-nos són els taulers virtuals, com Wallwisher. Podem, per exemple, emprar-los per fer prediccions sobre el gènere textual que llegirem, comentar imatges relacionades amb el text perquè els alumnes formulin hipòtesis sobre el seu contingut, debatre sobre què els agradaria saber sobre el tema… El seu ús afavoreix el treball cooperatiu a l’aula en compartir els resultats entre tots, de manera que es porta a terme un treball simultani d’expressió i comprensió oral.
– Durant la lectura els autors proposen fer ús de la Pissarra Digital Interactiva, que permet projectar un text i interactuar-hi. En aquesta fase del procés suggereixen els següents passos:
Llegir un paràgraf i comprovar si els alumnes coneixen i entenen el vocabulari.
Subratllar les paraules clau del paràgraf.
Extreure la idea principal de cada paràgraf expressada amb dos o tres mots.
Si s’està utilitzant la PDI, totes aquestes tasques es poden dur a terme amb eines que permeten ressaltar fragments del text. Es pot utilitzar un color per als termes desconeguts i un altre per les paraules clau. En cas necessari, abans de continuar amb la lectura, es pot utilitzar un diccionari en línia per aclarir el vocabulari desconegut sempre que el context no permeti deduir-ne el significat.
Una altra eina que funciona de manera similar amb els textos que trobem a Internet és l’extensió Libertexto pel navegador Mozilla Firefox. La seva funció principal és generar esquemes a partir d’un text. Per això permet realitzar un procés de selecció i jerarquització de les seves idees clau. També és possible introduir-hi anotacions o fins i tot enllaços que permetin ampliar-ne la informació. El text resultant pot ser desat amb les anotacions en format Html o com a esquema (llavors hem de tenir instal·lat el programa gratuït FreeMind). En aquest vídeotutorial podreu observar tot el potencial de l’eina.
– Després de la lectura, és important que l’alumnat reorganitzi el que ha llegit mitjançant esquemes, resums o mapes conceptuals on sigui capaç de reflectir les idees principals i les secundàries així com la relació i la jerarquia existent entre elles. Els autors suggereixen l’ús d’eines com Cmap Tools, Gliffy o Spicynodes. El pas final del procés de comprensió lectora és emprar el que hem llegit per assolir l’objectiu marcat: fer una investigació, participar en un projecte, escriure una notícia, fer un debat, etc. Per a això les TIC són també de gran ajuda. Però això ja és matèria d’un altre article!
FONT: Bitàcola del seticpa (Seminari Permanent en TIC per a la formació de persones adultes)
Una línia de temps és una representació gràfica d’uns esdeveniments ordenats cronològicament. Ens permeten “veure” la durada d’uns fets, la simultaneïtat amb d’altres, les connexions entre ells, la distància que els separa, etc. Actualment Internet ens proporciona eines que ens permeten crear línies de temps de manera fàcil, molt atractives visualment afegir-hi imatges, vídeos, so, etc. TimeRime és una aplicació per a fer línies de temps multimèdia en línia. Es poden crear, veure i comparar amb d’altres existents. Aquí en teniu un exemple.
A la Bitàcola del seticpa (Seminari Permanent en TIC per a la formació de pesones adultes) trobem un completíssim tutorial per aprendre a fer servir aquesta aplicació.
Prezi és una interessant aplicació 2.0 per crear presentacions amb moviment que resulten molt originals i creatives. En les presentacions elaborades amb Prezi podem incloure imatges, vídeos, text, enllaços, etc. i podem configurar la trajectòria de la presentació aconseguint l’efecte zoom tan característic d’aquesta aplicació. Un avantatge de Prezi és que permet descarregar els treballs per tenir-los disponibles a l’ordinador si volem utilitzar les presentacions sense connexió a Internet. Com és habitual en aquestes eines, les presentacions realitzades amb Prezi es poden compartir i publicar al web i a les xarxes socials.
Ens registrem en Prezi amb les dades que ens demanen. Cal dir que els docents i els estudiants poden aconseguir condicions més avantatjoses que els usuaris normals, si els seus centres disposen de comptes de correu electrònic corporatiu com els que es generen a través de serveis com Google Apps for Education. Aquesta llicència gratuïta especial per educació s’anomena Edu Enjoy.
Per començar a crear la nostra presentació fem clic a New Prezi. Ens sortirà una finestra on hem de posar el títol i la descripció. Triem una plantilla a Templates, que pot ser en blanc o una plantilla predissenyada. L’escriptori de Prezi és senzill, per escriure fem doble clic a qualsevol lloc del fons de la plantilla. A la part superior esquerra tenim les eines necessàries per anar dissenyant la presentació, que són les següents: Insert (imatges, vídeos de Youtube, formes geomètriques, arxius i esquemes), Frame (diferents tipus de marcs), Path (direcció dels elements de la presentació, esborrat i captura de pantalla) i Colors (temes, colors i tipus de lletra).
Quan cliquem sobre qualsevol text, imatge, vídeo o objecte apareix aquesta eina en forma de tres cercles concèntrics que ens permet moure, canviar la mida o l’orientació d’allò que haguem seleccionat.
A la part inferior dreta de l’escriptori hi ha el botó Show per veure el resultat de la nostra presentació. A la part superior tenim les opcions per guardar, desfer, descarregar com a PDF, convidar altres usuaris a col·laborar, començar la presentació online i un servei d’ajuda. Quan hem acabat el treball fem clic a Exit per sortir de l’escriptori i tornar al nostre compte en Prezi.
Per compartir la nostra presentació fem clic al botó Share. A la finestra que s’obre veiem l’URL i les altres opcions per compartir: correu electrònic, Facebook, Twitter i el codi embed o d’incrustació per inserir els nostres Prezi en un bloc, web o EVEA.
USOS EDUCATIUS
Treballar la lectura comprensiva de textos organitzant les idees principals i les secundàries jeràrquicament d’una manera molt visual i intuïtiva.
Elaborar pósters de temes relacionats amb els continguts de les matèries que impartim que incloguin material multimèdia, treballs de recopilació, presentacions personals, etc.
Presentacions en conferències, ponències i comunicacions de qualsevol àmbit educatiu. Per exemple: presentar comentaris de llibres de lectura, comentaris de diapositives d’art, explicacions de processos experiments del laboratori, exposició oral d’un projecte de recerca, etc.
PER SABER-NE MÉS
Tutorial sobre Prezi fet amb Prezi per Manel Ramon Muñoz.
Manual de Prezi a Sribd per David Olariaga i Matías Rodríguez.
