… un sarcòfag molt gran enmig d’una cambra amb les parets plenes de jeroglífics. Aquest cop, a part les figures de sempre (ulls, sols, serps, falcons…) es veia per tot arreu el dibuix d’una…

MÀSCARA DAURADA!

La Nefer-tat duia a la motxilla un llibre que havia llegit feia poc. Es titolava “Viatge en el temps”, del Geronimo Stilton. A les pàgines 136 i 137 s’explicava l’alfabet egipci, però enlloc no hi sortia la màscara!

Es trobaven en un carreró sense sortida… De sobte, van veure una inscripció on hi havia tres màscares, una dintre de l’altra. En Ra.Mon.Neth, llavors, va dir:

 – Obrim el sarcòfag, a veure què hi ha dins!

Així ho van fer. Van trobar una mòmia amb una màscara vermella, com la de les inscripcións, però no era la daurada que buscaven!

– On són les altres dues màscares? – pregunta la Nefer-tat

– Deixeu-me fer a mi- respongué en Ra-Mon-Neth.

I tal dit, tal fet, va aixecar la màscara vermella, i a sota veiren una altra de platejada… tampoc no era la que buscaven!

-Potser la daurada és a sota…- digué en Seth.ti.

Efectivament, quan van aixecar la màs cara platejada, allà hi era: LA MÀSCARA DAURADA! Llavors se sentí un gran terrabastall, tota la cambra va començar a moure’s, i finalment s’obrí una porta que era amagada darrere els jeroglífics. Quan hi van passar per la porta, s’aclarí el secret: havien trobat el tresor del faraó A-Ma-nato III.

Al dia següent, tots els diaris i televisions donaven la gran notícia:

“TROBAT EL TRESOR DEL FARAÓ A-MA-NATO III” <!–[endif]–>

En Seth-Ti, la Nefer-Tat i en Ra-Mon-Net eren famosos.

Classe Mercè Rodoreda (3r B Ceip Pau Casals – Gràcia)