…Un  dia, quan es va fer fosc, un cavall gran amb crinera negra lluent i una cua llarga, pentinada en forma de trena, va sortir a passejar pel bosc. Els seus ulls brillaven enmig de la foscor. El seu cos pràcticament no es veia perquè era negre com el carbó.

Va travessar les roques de la muntanya trotant amb gràcia i estil. Era un cavall elegant, intel·ligent i fort.De sobte s’aturà davant d’una cova que estava entre les muntanyes. S’aturà perquè alguna cosa el va sorprendre. Va sentir uns gemecs que venien de dins la cova.

El cavall entrà a dins i es va trobar un animal que no coneixia, s’assemblava a ell però tenia una banya al mig del front. Era petit, blanc i escanyolit. Se’l veia escarxofat al terra de la cova, trist i molt ensopit.Veure a un unicorn tant recargolat era molt estrany ja que   els unicorns, per naturalesa, són forts i valents, molt intel·ligents i tenen molts bons sentiments.L’unicorn no era valent, la foscor li feia molta por. De sobte es va aixecar en observar aquells dos fanals que il·luminaven l’entrada de la cova. 

                                                                                                                                   Roures-2n    CEIP FONT D’EN FARGAS