I tots dos van caminar fins a casa de la bruixa per veure si ella era capaç de trobar una poció que pogués ajudar a la nena. Quan van arribar, Fantagras tot decidit a ajudar a la seva nova amiga va explicar el problema a la bruixa. Aquesta els hi va dir que hi havia una poció capaç de construir un pont nou, però que per aconseguir-ho, havien de trobar uns granets de sorra que tenien poders màgics i que eren imprescindibles per a que l’encanteri funcionés. Aquests granets estaven amagats a la caseta de l’arbre més alt del bosc.

Tots tres van caminar i caminar per tot el bosc ja que aquest arbre estava molt lluny de la casa de la bruixa. Després de moltes hores, van arribar.

– Per fi! Van cridar els tres a la vegada.

Ràpidament, Fantagras es va oferir per pujar a dalt de l’arbre, ja que la nena encara era molt petita i la bruixa ja era molt velleta. Com que l’arbre era molt alt, va trigar una estona fins que va arribar a la caseta. Quan ho va aconseguir, va entrar i va començar a buscar els granets. Buscava i buscava però no els trobava. Després d’una bona estona, va veure que al final de la caseta hi havia unes fulles seques, les va apartar i… allà estaven! Tot content, va baixar per ensenyar els granets a la bruixa i a la nena.

Quan ja eren tots tres, la bruixa va dir que havien de tornar al llac on estava l’àntic pont, ja que la poció només podia funcionar si tornaven al lloc concret en el que havia succeit l’imprevist. Quan van arribar, la bruixa es va posar mans a l’obra per aconseguir l’encanteri correcte. Tot i que estava molt concetrada intentant trobar la fórmula indicada, no era capaç de recordar quina era la poció per fer ponts. Va començar a fer barreges, i de la poció va sortir un hipopòtam saltarí!

Va continuar fent barreges i més barreges i quan creia que ja la tenia, va sortir una vaca que volava!

Al tercer intent, i quan ja pensava que no seria capaç de trobar la poció correcta… per fi! Va aparèixer un pont molt llarg i segur! La nena es va posar molt contenta i feliç quan va veure el pont. Va fer un petó a la bruixa i un altre a Fantagras i els hi va explicar que des d’aquest moment ja no tindria por a les bruixes i als fantasmes, perquè no tots eren dolents ni feien por. Fantagras i la bruixa es van alegrar molt de que algú confiés en ells, i també d’haver aconseguit una nova amiga.

Com ja era molt tard, la nena es va acomiadar d’ells i va marxar molt contenta i feliç amb els seus pares que l’esperaven a l’atre banda del bosc.

I vet aquí un gat, vet aquí un gos… que aquest conte ja s’ha fos!

CEIP La Sedeta