… Era molt ràpid. La Mireia la més llesta de la classe va ensopegar amb una petita pedra que hi havia per allà. Ningú es va donar compte, va començar a cridar :

– AYUDEU-MEE!!!!

Aleshores ens vam girar hi no hi havia ningú la Mireia habia desaparegut misteriosament. La mestra es va espantar i tots els seus amics inclosa la mestre es van posar a plorar. Van tindre la idea de anar a buscar-la. De moment la Mireia va còrrer fins que el tiranosaure la va perdre de vista. Va arribar a un turó on es veia una llum blanca que cada cop es feia més intensa, fins que es va endinsar. Al final va acabar a la sala dels miralls. Tot això va ser un somni, em vaig aixecar amb el soroll del despertador, i tenia les mateixes ganes d’anar a l’escola.

FI!!