EL PASSADÍS MISTERIÓS
Hi havia una vegada uns nens Àlex, Enric, Josep, Noemí, Alèxia, i Victòria que, cada mati, quedaven per anar junts a l’escola. A l’arribar van veure que no hi havia ningú. Van quedar astorats!. L’Àlex va dir:- Escolteu nois! No us sembla una mica estrany això?.L’Enric va respondre: -És veritat! Tinc una idea! Podríem anar a consergeria a veure si trobem a algú.
La Noemí va afegir:-Doncs, som-hi, anem!En Josep l’Alèxia i
la Victòria hi van estar d’acord.Com que la porta principal de l’escola estava oberta, van entrar i van anar a consergeria. Estava fosc. Entrava una mica de llum per les escletxes de les persianes de les finestres. No hi havia ningú. En Josep va proposar anar per totes les classes a veure a qui trobaven. La cerca va ser inútil, res de res i en Josep va exclamar: – Buffff! Sembla que
la Terra se’ls hagi empassat! L’Alèxia va dir:-No hem mirat a la biblioteca!. Hi van anar i van veure una porta oberta que donava a un passadís.
La Victòria va mirar, no es veia res, era tot fosc i va proposar que anessin a buscar una llanterna per fer llum però, casualment,
la Noemí en portava una a la motxilla. La va treure i…no tenia piles…!-Què farem, ara, va dir l’Àlex?L’Enric va dir:- Tinc una idea!. Anem a la classe i agafem les piles del ratolí de l’ordinador!. D’acord!, van dir tots!.
La Victòria va preguntar: -Sabeu com es treuen? L’Alèxia li va respondre: -Jo sé treure-les però necessitarem un tornavís.Es van recordar que a l’armari del conserge hi havia una caixa amb eines. Hi van anar, van obrir l’armari, la caixa d’eines i…no veien si hi havia algun tornavís. La van treure a fora, a l’exterior, i van veure que n’hi havia un. El van ’agafar, tornaren la caixa d’eines a l’armari i se’n van a la seva classe. L’Alèxia obrí el ratolí, tragué les piles, les posa a la llanterna i tornaren al passadís.Amb molta por, van entrar, ben junts.
La Noemí anava al davant amb la llanterna encesa, la mà li tremolava…
De sobte, la porta es va tancar i…
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
Ceip “Arc Iris”