EL FANTASMA QUE NO FEIA POR

Fa molts i molts anys, en una casa abandonada al mig del bosc hi vivia una bruixa . Allà hi tenia els seu laboratori per preparar pocions màgiques. La bruixa no volia estar sola. En realitat no ho estava, sempre l’acompanyava un gat que no sabia miolar, per això l’anomenava Mut, però la bruixa volia poder parlar amb algú durant el dia.

Després d’haver passat una molt mala nit, es va llevar un matí decidida a crear un fantasma que estigués amb ella sempre.

Va començar a fer pocions, no recordava la fórmula… En va preparar una i sabeu què li va sortir ? Doncs un monstre amb cinc ulls i tres mans, era horrible ! Això no era el que volia.

Va fer una segona poció… Li va sortir una gallina ! en lloc d’ous ponia directament ous ferrats i truites de patates. Tampoc era la companyia que necessitava.

A la tercera -va pensar la bruixa – segur que tindré sort . Doncs no, li va sortir un elefant amb orelles de ratolí, cua de conill i dents de dinosaure.

La bruixa es va anar posant de molt mal geni, ho va provar per última vegada, i aquest cop va tenir sort, per fi havia aconseguit allò que tan buscava: un amic. Era un fantasma que no feia por, era grassonet, s’assemblava a  un extraterrestre, era simpàtic i divertit. La bruixa reia molt amb ell. Li va posar de nom Fantagras, es passaven tot el dia i tota la nit junts, fins i tot dormien junts…

Ceip Pau Casals  – Gràcia,  classe dels Detectius (2n B)