Quan ens vam recuperar de l’ensurt la Mireia, una de les nenes més llestes de la classe,va exclamar:

-Som a l’era dels dinosaures!!!! hem viatjat en el temps!

Tot el grup va cridar. El crit,va retombar per tots els voltants.

Desenes de pleitosaures van sortir volant i un diplodocus va aixecar el cap per sobre del arbres més alts.

Havíem viatjat en el temps més de 65.000.000 d’anys i érem els primers humans en contemplar els dinosaures o això creiem! Amb tanta meravella els minuts per nosaltres eren en realitat hores. Quan ens en vam adonar ja era el capvespre. Així que no ens vam quedar allà i vam començar a endinsar-nos en aquella selva tan primitiva. Vam caminar durant una hora,del nostre rellotge, aproximadament. Per fi vam veure un lloc per passar la nit.

Era un lloc perfecte!!

La soca de l’arbre era suficientment gran perquè hi capigués la meitat de la classe. L’altre meitat vam pujar a la part de dalt de l’arbre on hi havia un gran niu allà passaríem la nit.

A més a més el lloc era increíble:estava tot envoltat de mores prehistòriques i d’altres moltes fruites que semblaven estar delicioses.

A les deu i mitja aproximadament,ens en vam anar a dormir i fins i tot la professora va caure adormida fins que ens vam despertar a les 10 o 11 del matí.

El primer que vam sentir va ser un crit de la professora al veure un brachiosaurus menjar fulles de l’arbre on dormia.

Tots ens vam posar a riure i jo la vaig haver de tranquilitzar.

Era un animal preciós arribava perfectament a aquell altíssim arbre on estàvem.

Més tard, després d’esmorzar, vam començar a caminar sense rumb buscant una vall on beure aigua i també on observar als dinosaures que estàvem estudiant a l’escola.

A la fi vam trobar allò que buscàvem, una vall increïble!:

Tota verda, enorme,amb moltíssims dinossaures vegetarians,bebent aigua.

Ens vam rentar la cara i nosaltres també vam beure aigua,després ens vam apropar a un grup de dilophosaures i vam pujar sobre ells

per tota la vall.Ens vam fer amics.

Després vam agafar uns pals i una fruita verda i vam començar a jugar a hokey. De sobte vam escoltar un crit,era un tiranosaure!!! Ens vam quedar glaçats, tots els dilophosaures van sortir corrents en direcció a l’estany,en aquell moment només pensàvem en sobreviure.

Ens vam ficar a l’aigua amb la manada de dilophosaures i d’entre els arbres va sortir un enorme tiranosaure!! Era molt ràpid,rapidíssim. Va sortir una serp enorme de l’aigua i va començar a barallar-se amb el tiranosaure. La serp el va arrosegar fins l’aigua va ser llavors quan el tiranosaure li va mossegar al coll deixant-la mig morta. Quan vam veure que el tiranosaure li mossegava el coll,vam decidir sortir corrents cap a la muntanya més alta però el tiranosaure va sortir de l’aigua i ens va començar a perseguir…

(Ceip Jovellanos)