EL PASSADÍS MISTERIÓS

Hi havia una vegada uns nens Àlex, Enric, Josep, Noemí, Alèxia, i Victòria que, cada mati, quedaven per anar junts a l’escola. A l’arribar van veure que no hi havia ningú. Van quedar astorats!. L’Àlex va dir:- Escolteu nois! No us sembla una mica estrany això?.L’Enric va respondre: -És veritat! Tinc una idea! Podríem anar a consergeria a veure si trobem a algú.
La Noemí va afegir:-Doncs, som-hi, anem!En Josep l’Alèxia i
la Victòria hi van estar d’acord.Com que la porta principal de l’escola estava oberta, van entrar i van anar a consergeria. Estava fosc. Entrava una mica de llum per les escletxes de les persianes de les finestres. No hi havia ningú. En Josep va proposar anar per totes les classes a veure a qui trobaven. La cerca va ser inútil, res de res i en Josep va exclamar: – Buffff! Sembla que
la Terra se’ls hagi empassat! L’Alèxia va dir:-No hem mirat a la biblioteca!. Hi van anar i van veure una porta oberta que donava a un passadís.
La Victòria va mirar, no es veia res, era tot fosc i va proposar que anessin a buscar una llanterna per fer llum però, casualment,
la Noemí en portava una a la motxilla. La va treure i…no tenia piles…!-Què farem, ara, va dir l’Àlex?L’Enric va dir:- Tinc una idea!. Anem a la classe i agafem les piles del ratolí de l’ordinador!. D’acord!, van dir tots!.
La Victòria va preguntar: -Sabeu com es treuen? L’Alèxia li va respondre: -Jo sé treure-les però necessitarem un tornavís.Es van recordar que a l’armari del conserge hi havia una caixa amb  eines. Hi van anar, van obrir l’armari, la caixa d’eines i…no veien si hi havia algun  tornavís. La van treure a fora, a l’exterior, i van veure que n’hi havia un. El van ’agafar, tornaren la caixa d’eines a l’armari i se’n van a la seva classe. L’Alèxia obrí el ratolí, tragué les piles, les posa a la llanterna i tornaren al passadís.Amb molta por, van entrar, ben junts.
La Noemí anava al davant amb la llanterna encesa, la mà li tremolava…

De sobte, la porta es va tancar i…

 Ceip “Arc Iris”