Durant aquell mes en Joan va aprendre moltes coses per sobreviure: cultivar llavors per menjar-se’n el fruit, encendre un bon foc per escalfar-se i cuinar els aliments, pescar peixos del riu amb un pal esmolat, escollir un bon lloc i construir-se una cabana, esmolar pedres per fer llances per protegir-se i caçar i orientar-se pel bosc. Però anés on anés no trobava la família.

Les dues nenes  van escoltar atentament com en Joan s’havia perdut buscant bolets amb la seva família. Elles sabien d’on els estava parlant i sense pensar-s’ho dues vegades van decidir acompanyar-lo al lloc on s’havia perdut.

No tot serien flors i violes. Caminant, caminant, va començar a ploure, la pluja no parava i el terreny era completament fangós; tenien moltes dificultats per seguir endavant. Una de les nenes va tenir la mala sort de caure en un dels paranys que en Joan havia preparat per defensar-se dels animals ferotges dels bosc.

En Joan i l’altra nena van decidir que anirien al poble a buscar ajuda. Quan ja portaven una bona estona caminant van arribar a una clariana envoltada d’arbres molt alts, des d’allà van observar que el camí es bifurcava en dues direccions, havien d’escollir quin camí triar. En un dels camins hi havia una cova amb un gran ós dormint a dins, a l’altre un riu molt cabalós amb una forta corrent que dificultava el pas. Finalment, van decidir que seguirien el camí on hi havia la cova. Intentant no fer soroll van passar per davant de l’ós, però en Joan va cometre l’error de trepitjar una branca, amb la qual cosa  es va despertar. Ells cames ajudeu-me van començar a córrer i van aconseguir desprendre’s del gran animal. Després de molts esforços i suors van arribar al poble. Allà van demanar ajuda per poder alliberar la nena que havia caigut al parany.

Ara només faltava trobar la família d’en Joan. Tots els habitants del poble estaven disposats a ajudar-lo. L’endemà al matí tots els habitants es van reunir a la plaça major del poble, un dels habitants va tenir la idea d’elaborar uns cartells i penjar-los per tota la comarca. Dit i fet, de seguida es van posar a treballar de valent: el pare de les nenes pintava retrats d’en Joan, les nenes feien l’escrit i el carter del poble els repartia per tota la comarca.

Ceip Pau Casals – Gràcia. Classe Montserrat Roig (4t A)