L’ unicorn estava molt espantat. Es va apropar a aquelles llumetes que li semblaven fanals i, aleshores, va veure que eren els ulls d’un cavall negre .

El cavall li va preguntar a  l’unicorn :

-Què  et  passa?

-Tinc molta  por a la foscor – va respondre l’unicorn.

El  cavall  li va dir : – Ja  ho sé, tens por perqué estàs sol. No et preocupis, si vols pots venir amb mi i ser el meu amic. Així ens farem companyia i ni tu ni jo estarem sols i mai més tindrem por de la foscor.

L’unicorn va estar tant content que li va fer un petó. I vet aquí un gat, vet aquí un gos aquest conte ja s’ha fos.

Alumnes de 2n primària del CEIP Rius i Taulet