2n ARTICLE
Biografia: del taller de sastre a l’escenari
Josep Maria Ventura i Casas (1817–1875) no només fou un músic extraordinari, sinó també un home d’ofici i constància. Aprengué l’ofici de sastre i alhora nocions de solfeig a l’obrador del seu futur sogre, Joan Llandrich, músic i mestre figuerenc. Quan aquest morí, cap al 1848, Pep Ventura heretà la direcció de la seva cobla-orquestra, que adoptà el nom del mateix Llandrich.
A mitjan segle XIX, Figueres bullia de música i festa: hi havia quatre o cinc orquestres que animaven els balls i celebracions populars. D’entre totes, la cobla d’en Pep Ventura es distingia per la seva energia, innovació i esperit modern. Pep no era només un intèrpret: era el líder, el director i el motor d’una orquestra que va transformar la música popular catalana.
El mite i la reinterpretació del seu llegat
Amb el pas dels anys, especialment a partir de 1880, quan el catalanisme cultural començava a prendre forma, la figura de Pep Ventura es convertí en mite fundacional. Calia trobar símbols nacionals, i la sardana esdevingué el principal.
Tanmateix, la seva història fou seleccionada i esbiaixada. Les sardanes amb títols en castellà o inspirades en melodies estrangeres van ser silenciades, mentre que es potenciaren aquelles que sonaven més “populars” i “autènticament catalanes”.
Així, es va amagar una part del seu esperit més revolucionari i anticlerical, i el Pep Ventura republicà, compromès i inconformista, quedà sovint amagat darrere la imatge idealitzada del mestre de la tenora i pare de la sardana.
La reforma de la sardana i la nova cobla
L’any 1866, la cobla de Pep Ventura interpretava la “Sardana Sonàmbula”,
coincidint amb la seva estrena al teatre de Figueres. Aquell esdeveniment mostrava fins a quin punt Pep Ventura havia sabut connectar el món escènic i el popular, portant a la plaça els sons i emocions que triomfaven al teatre.
Mentre altres compositors es limitaven a adaptar fragments d’òperes italianes o franceses als instruments de la cobla, Ventura anava molt més enllà: els transformava, els reinterpretava i els feia propis. Amb ell, la cobla esdevingué un conjunt complet, amb estructura i sonoritat pròpies, i la sardana llarga prengué forma definitiva com a ball representatiu del poble català.
Compositor compromès i innovador
El talent de Pep Ventura no es limitava a la tècnica o la melodia. També hi havia en ell un esperit rebel i republicà. Algunes de les seves composicions expressaven de manera simbòlica el desig de llibertat i de canvi social que s’estenia per Catalunya a mitjan segle XIX.
La seva “Sardana del Can-Can”, per exemple, combina el ritme trepidant de la dansa francesa amb una cançó revolucionària escrita el 1869, en homenatge a l’aixecament republicà de la Bisbal de l’Empordà. Aquesta peça esdevingué un autèntic himne popular.
També el “Cants del dia” remet a l’Himne de Riego, símbol del liberalisme espanyol i de la lluita per la república, convertint-se així en un himne federalista dins el repertori popular.