Comencem amb una mica d’història

L’escola Mare de Déu de la Mercè està situada a Sant Ramon (La Segarra), poble que té al voltant de 600 habitants, conegut pel seu monumental Santuari dedicat a Sant Ramon i per la fabricació i venda d’articles de pell. L’escola es fundà a mitjans segle XIX, ocupava algunes dependències del Convent i acollia alumnes del municipi i del municipi veí d’Estaràs. La població escolar era molt superior a l’actual, comptava entre 120 i 130 alumnes. Aquesta situació s’allargà fins la dècada dels 60 en que a causa de la poca idoneïtat de l’espai l’Ajuntament de Sant Ramon conjuntament amb el Departament d’Ensenyament varen decidir construir un nou edifici enfront mateix de les antigues dependències. El gener del 2007 es continuà ampliant l’escola amb l’edificació d’un annex que es destina a menjador. Actualment els alumnes provenen del mateix Sant Ramon i dels pobles veïns, el seu nombre oscil·la entre 25 i 35 alumnes. La nostra escola forma part de la ZER La Segarra, que agrupa cinc centres rurals d’aquesta comarca: Sant Antolí, Les Pallargues, Biosca, Sanaüja i Sant Ramon. Això vol dir que compartim sortides, excursions, trobades, treballs i material escolar i per damunt de tot professorat especialista.

One thought on “Comencem amb una mica d’història

  1. gemma

    Hola a tots. Encara recordo com si fos avui mateix els meus anys en aquesta escola. No era tant maca com ara però ens ho passavem molt bé. Cada dia haviem d’encendre una estufa de llenya. Per a alguns pares de la meva edat i més grans no era tant estrany però avui en dia és inpensable. A mi m’ agradava, i entrar la llenya era divertidíssim. Les nostres excursions eren “curtes”. Anar a la font de Gospí o a Malacara… era fantàstic encara que ara sembli poca cosa. Desprès de més grans, quan es va crear la ZER,la cosa va cambiar, teniem molt bones relacions amb els altres nens de la zona. Aquestes relacions ens van ajudar a no sentir-nos tant sols quan vem anar a Cervera. Van ser uns anys molt bons, tot i no tenir els avantatges dels que gaudeix avui en dia l’escola rural. No us dono més la tabarra, només ha estat un petit retorn a la meva infància que segur s’assembla a la de molts altres. Perdoneu les faltes… Es que m’agradava més entrar llenya que estudiar. Adéu

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *