La Guerra dels Segadors
Quan convé seguem cadenes
QuiNs FOREN ELS SEUS FETS?
La Guerra dels Segadors
INTRODUCCIÓ
Durant els segles XVI i XVII es succeeixen un seguit de fets que marcaran el futur de Catalunya.
Durant el regnat de Felip II, entre1556 i 1598:
Es deslliura una revolució als Països Baixos a la qual intenta fer front la monarquia espanyola amb un exèrcit comandat pel Duc d’Alba. La monarquia demana diners a tots els territoris i Catalunya s’hi nega adduint que ja paga a través dels donatius de les Corts Catalanes.
Felip II agafa el control sobre els beneficis eclesiàstics catalans que veuen tallada la seva promoció. S’exigeix als capellans catalans que facin les misses en castellà.
Les costes catalanes estan molt desprotegides i pateixen molt sovint els atacs dels pirates de turcs i barbarescos, obligant a diverses expedicions a Tunis i l’Alger per fer-hi front.
Hi ha un important avanç turc per la Mediterrània Oriental i, formant part de la Lliga Santa, les naus catalanes solquen la Mediterrània i participen a la batalla de Lepant l’any 1571.
A Felip II el succeeix el seu fill Felip III, que regna entre 1598 i 1621:
S’accentua l’aïllament de Catalunya
S’incrementa la limitació de les llibertats catalanes i s’exigeix a Catalunya una major contribució econòmica a la corona.
S’ordena l’expulsió dels moriscs, l’any 1609 i això provoca un seguit de problemes econòmics i demogràfics, afecta la producció de molts conreus i productes i porta a la la ruïna de l’aristocràcia i la burgesia.
Molt lligada a l’expulsió dels moriscos, fou l’aparició del bandolerisme i la pirateria.
Neixen les primeres universitats i les acadèmies literàries i científiques que, promogudes per la noblesa, es destinen a promocionar l’art i la ciència.
A Felip III el succeeix Felip IV que comença a regnar l’any 1621, amb només 16 anys i sota la protecció del comte d’Olivares.
El 1626 el comte d’Olivares arriba a Catalunya amb la intenció de crear un exèrcit de caire federal amb soldats de Catalanya. Els catalans s’hi van negar i van apostar per no implicar-se en les guerres de la monarquia castellana contra França, que havien començat l’any 1635.
Catalunya va patir una ocupació militar de les tropes castellanes. En la seva ocupació, els militars van saquejar pobles i ciutats i van provocar una revolta popular.
A l’abril de 1640, la població de Santa Coloma de Farners, s’alça
contra les tropes castellanes i nombroses comarques es van sumar a la revolta. L’exèrcit castellà va començar una forta repressió.
Al maig, la pagesia va entrar a la ciutat de Vic, i tot cridant “Visca la Terra i muiren los traïdors” va calar foc a les cases dels nobles i benestants per considerar-los traïdors a la pàtria.
El 7 de juny de 1640, coincidint amb la diada del Corpus, hi havia a Barcelona centenars de segadors per treballar al camp. Un incident entre un agutzil i un segador va convertir-se en un veritable motí. Els funcionaris reials foren perseguits i el virrei assassinat quan fugia. La revolta es va estendre ràpidament cap a Granollers, Girona, Vic, Manresa, Mataró, Lleida…
Els fets, coneguts com “el Corpus de Sang”, van ser un episodi més de la revolta social i camperola que s’estenia arreu del país.
La Generalitat, presidida pel canonge Pau Claris, va aconseguir reconduir el que inicialment era una revolta social contra el conjunt de l’opressió senyorial i convertir-la en una revolta contra la política uniformadora i centralista de la monarquia espanyola.
Durant els següents mesos, els terços castellans van iniciar una cruel repressió. El perill imminent d’invasió de l’exèrcit castellà obligà a pactar amb els francesos per tal d’obtenir ajuda militar. El 26 de gener de 1641 l’exèrcit català derrotà estrepitosament les tropes castellanes a la batalla de Montjuïc.
L’any 1643 van començar unes negociacions de pau entre la corona castellana i França. La tensió contra els francesos va anar creixent i la situació militar era cada cop més desfavorable pels interessos catalans. A finals del 1652, els catalans es rendeixen a Joan d’Àustria.
Tot el poder caigué a mans de Felip IV i el monarca va acceptar l’ingrés dels catalans a la monarquia en les mateixes condicions que abans que es produís la separació i l’admissió a Barcelona d’una guarnició reial.
Coneixement del medi proper
La Guerra dels Segadors
PER SABER-NE MÉS:
Visites
Bibliografia
Revistes
Aquest material fotocopiable pretén donar a conèixer aspectes del medi proper de Sant Pol de Mar i pot ésser reproduït per qualsevol mitjà sempre que s’indiqui autoria i procedència. Per a dur-lo a terme hem comptat amb l’ ajut econòmic i el suport de la Diputació de Barcelona dins del seu programa Xarxa de Qualitat.
ã CEIP SANT PAU
C/Camp Balmanya, s/n
Sant Pol de Mar
Autora : Xavier Roca i Rosell
