Calaix de sastre

Ús de les banderes

La típica bandera pirata era coneguda com la Jolly Roger, amb la imatge d’una calavera amb dos ossos creuats a sota.
Alguns pirates utilitzaven variacions, com Jack Rackham i Thomas Brew, que feien servir espases en comptes d’ossos.Bartholomew Roberts, conegut com Bart el Negre, utilitzava dues banderes, una amb un home i un esquelet agafant un rellotge de sorra i una que era un home armat de peu amb cada peu a sobre una calavera i, a sota de cada calavera, tres lletres, en una ABH i a l’altra AMH.
Les calaveres representaven els habitants de Barbados i de Martinica Un altre tipus de banderes eren les vermelles, que van apareixer per primera vegada el 1600, com a distintiu dels corsaris francesos.Hi ha una teoria que diu que el nom Jolly Roger ve de l’expressió “jolie rouge” (en françès vermell bonic)
Una altra teoría diu que al acabar la guerra de Successió, l’any 1714, molt dels corsaris francesos van fer-se pirates per a guanyar-se la vida i van conservar  la bandera vermella que utilitzaven.També hi havia la bandera dels pirates que venien del Magreb (Marroc, Tunísia i Argèlia) que era una mitja lluna.
La Jolly Roger era hissada abans de començar a disparar contra el vaixell, perquè així la tripulació s’espantava, i, a vegades, es podia arribar a rendir.
Si l’altre vaixell no es rendia, hissaven bandera vermella, que volia dir que no hi hauria supervivents.

Daniel T.S.

 

Una visita al Museu Marítim de Barcelona

 

 

La batalla de Lepant

 

 

Posa’t a prova!

  1. Quines són les torres de defensa de Sant Pol?
  • Torre de Sant Jaume i ermita de Sant Pau.
  • Torre del Pi del Soldat, torre Martina, Torre del Morer.
  • Torre Martina, Torre del Molí, Sant Pau i Sant Jaume.

2.- La bandera pirata, a la Mediterrània , porta:

  • Una mitja lluna
  • Dos tíbies i un crani
  • Un sol

3.- Els corsaris disposaven de:

  • Tracte de favor.
  • Permís dels diferents estats.
  • Un sou de la monarquia.

4.- Els pirates de la Mediterrània navegaven en

  • Galeres
  • LLenys o fustes.
  • Vaixells a vapor.

5.- Els segrestos es feien per

  • Reclamar justícia.
  • Exigir un rescat.
  • Atemorir la població.

 

Per no avorrir-nos

SETMANA del 3 al 9 de novembre

Navega per la pàgina i llegeix amb deteniment els diferents articles.

Com que no tens encara identificador ni contrasenya, busca i imprimeix un article sobre la pirateria. Amb qualsevol buscador pots trobar-ne.

Setmana del 10 al 16 de novembre

Llegeix les novetats del bloc i escriu les tres preguntes de resposta múltiple (Posa’t a prova!).

Busca informació sobre la pirateria.

Quan tinguis l´identificatiu i la contrassenya envia la informació que trobis per tal de penjar-la. Alguns ja ho han fet!

Setmana del 17 al 23 de novembre

Setmana del 24 al 30 de novembre

Setmana de l’1 al 7 de desembre

Setmana del 8 al 14 de desembre

Vacances de Nadal

Setmana del 8 al 14 de gener

[ERROR: No s'ha passat cap URL cap al Incrustació de Flash genèric BBCode]

Banderes pirates

Aquestes són algunes de les banderes pirates utilitzades al llarg de la història.

Daniel T.

Canción del pirata

José de Espronceda

Con diez cañones por banda,
viento en popa, a toda vela,
no corta el mar, sino vuela
un velero bergantín.
Bajel pirata que llaman,
por su bravura, El Temido,
en todo mar conocido
del uno al otro confín.

Navega, velero mío
sin temor,
que ni enemigo navío
ni tormenta, ni bonanza
tu rumbo a torcer alcanza,
ni a sujetar tu valor.

Que es mi barco mi tesoro,
que es mi dios la libertad,
mi ley, la fuerza y el viento,
mi única patria, la mar.

En las presas
yo divido
lo cogido
por igual;
sólo quiero
por riqueza
la belleza
sin rival.

Pirates, corsaris, filibusters i bucaners

  1. Pirata era el que robaba por cuenta propia en el mar o en zonas costeras. Piratería era “aquella expedición armada o empresa por mar con un fin lucrativo y sin tener la autorización del Estado”. Su actuación indiscriminada contra todo tipo de navío mercante alteraba el comercio regular y motivaba su persecución por las naciones marítimas y sobre todo por las potencia hegemónicas, afectadas por el desorden marítimo.
  2. El corsario actuaba igual que el pirata,. La moral del corsario español se fundaba en recobrar los bienes de la corona o de sus compatriotas, y la de los corsarios extranjeros en romper el monopolio comercial impuesto por España. El corsario incluso emplea la treta de enmascarar su navío de guerra como si fuera un mercante, para sorprender mejor a su presa. El corsario acepta las leyes y usos de la guerra, observa las instrucciones de su monarca y ofrece una fianza, como garantía de que respetará el orden establecido. La sumisión de un corsario a un monarca se evidenciaba con la entrega de éste de una parte del botín.
  3. Bucaneros eran quienes preparaban  la carne. Cazaban el ganado cimarrón, puercos y vacas salvajes, descuartizaban las presas, las asaban las ahumaban, y las vendían a quienes querían comprarlas; piratas por lo común, que merodeaban por sus latitudes. Más tarde se hicieron también piratas, pero siguieron utilizando el mismo gentilicio para designarse a sí mismos.
  4. Los filibusteros resultaron de la fusión de los bucaneros y los corsarios. Un aspecto poco estudiado, pero fundamental, es el relativo a los lugares donde toda la familia de piratas vendía sus botines, para proveerse de alimentos, bebida e implementos de combate.

 

Normes dels corsaris

I: Para el reparto de todo el botín, el Capitán obtendrá dos partes, el primer tró recibirá una parte y media, y el secretario y tesorero y segundo oficial, una parte y cuarto.

II: Cada hombre tendrá un voto en los asuntos que se traten. Todos tendrán igual acceso a las provisiones frescas, bebidas fuertes aprehendidas en cualquier momento, y podrá usarlas a su antojo a no ser que la escasez haga necesario, por el bien de todos, implantar restricciones,

III: Quien sea hallado culpable de esgrimir un arma ilegal a bordo del barco apresado con el fin de golpear o herir a otro, en cualquier caso, sufrirá el castigo que el Capitán y la mayor parte de la Filà consideren oportuno. Las rencillas entre los hombres deberán dirimirse en tierra.

IV: Quien huya durante un acto oficial o desvele secretos de la Filà, será abandonado en tierra con una botella de anís, una de agua, una pequeña pistola y una sola bala.

V: Si a bordo del barco apresado se encuentran oro, joyas, plata, mujeres, etc. por valor de una sola pieza de a 8 y su descubridor no lo entrega al contramaestre antes de 24 horas, sufrirá el castigo que el Capitán y la mayor parte de la Filà consideren oportuno.

VI: Si un corsario es hallado culpable de juego o de haber defraudado a otro miembro de la Filà por valor de un chelín, será abandonado.

VII: Si un corsario golpea a otro mientras estén en vigor estos artículos, recibirá la Ley de Moisés (es decir, 40 latigazos menos uno) sobre su espalda desnuda.

VIII: Aquel corsario que no conserve limpias sus armas y preparadas para la lucha o descuide sus tareas, será desposeído de su parte y sufrirá cualquier otro castigo que el Capitán y la Filà consideren oportuno.

IX: Si un corsario pierde una articulación durante el curso de un combate, recibirá 400 piezas de a ocho. Si pierde un miembro 800.

Peces de vuit rals             

El Parlament de Catalunya

BubbleShare: Share photos – Craft Ideas

La Mancomunitat de Catalunya (1914-1925) constituí un primer pas institucional en la recuperació de l’autogovern, però fou abolida per la Dictadura de Primo de Rivera. Un cop caiguda la dictadura, es va proclamar la Segona República Espanyola. Es constituí aleshores un govern català provisional (1931) que prengué el nom de Generalitat de Catalunya, en record de l’antiga institució d’autogovern. Plebiscitat per la gran majoria del poble català el 1931, l’Estatut d’autonomia, que legitimava i organitzava definitivament l’autogovern català, va ser aprovat per les Corts de la República el 1932. Aquest autogovern s’institucionalitzava, amb el nom definitiu de Generalitat de Catalunya, en un poder legislatiu, dit Parlament de Catalunya; un poder executiu, integrat pel president de la Generalitat, que la representava al més alt nivell, i el Consell Executiu, i un poder judicial, que culminava en el Tribunal de Cassació. D’aquesta manera es reprenia la tradició parlamentària de Catalunya, interrompuda el 1714. Les primeres eleccions al Parlament de Catalunya van tenir lloc el 20 de novembre de 1932 i la sessió constitutiva s’escaigué el 6 de desembre del mateix any. El primer president del Parlament va ser Lluís Companys. El Parlament hagué de treballar en un context polític, tant català com espanyol i internacional, convuls; fou interromput durant dos anys, l’anomenat Bienni Negre (1934-1936), i finalment la mateixa institució parlamentària fou abolida, amb els altres òrgans de la Generalitat, pel triomf de la revolta contra la República Espanyola (1939). Malgrat unes circumstàncies tan adverses, el Parlament, durant aquesta època, va fer una tasca legislativa important i va aprovar lleis molt avançades.

Durant el llarg període de la dictadura franquista (1939-1975) es van malmetre les aspiracions del poble català a l’autogovern. En el procés de restabliment de la democràcia a l’Estat espanyol, Catalunya va poder recuperar la Generalitat, amb caràcter provisional, amb el retorn, el 1977, del seu president a l’exili, Josep Tarradellas. Un cop aprovada la Constitució espanyola el 1978 i aprovat i referendat l’Estatut d’autonomia de Catalunya el 1979, la Generalitat restà restablerta de manera definitiva. Les primeres eleccions al Parlament de Catalunya restablert tingueren lloc el 20 de març de 1980 i la sessió constitutiva s’escaigué el 10 d’abril del mateix any.

Vint-i-set anys després de l’entrada en vigor de l’Estatut del 1979, el Parlament de Catalunya aprova una proposta de nou Estatut que, després de ser tramitat a les Corts Generals, és referendat pel poble català el 18 de juny de 2006. El nou Estatut d’autonomia de Catalunya entra en vigor el 9 d’agost de 2006.

BubbleShare: Share photos – Craft Ideas

http://www.bubbleshare.com/myalbum/501414.3e1f59c20bd/editor

Comentaris RSS
Comentaris RSS
Retroenllaç
Retroenllaç

Fer un comentari

You must be logged in to post a comment.