Trobat a les golfes

 

INTRODUCCIÓ

Sant Pol i la platja

La història de Sant Pol està íntimament lligada al mar i a les platges.

El traçat de la costa ha canviat al llarg dels segles però,  ja el segle IV aC, Sant Pol debia comptar amb algun assentament laietà, situat probablement a l´entorn de la zona del Farell-Torre Martina.

Una petita badia o port natural, situat a la zona del Villar de Grau permetia l’entrada del mar terra endins més enllà de ll’actual franja costanera i facilitava el contacte amb d’altres cultures (fenicis, grecs.. ) amb els quals realitzava intercanvis de tipus comercial. Podria tractar-se d’una zona d’ancoratges utilitzada posteriorment pels romans.

 

L´any 218 a.C., els romans iniciaren la conquesta de la península i els seus vaixells, carregats de vi de la Laietània, reseguien la nostra costa i feien de Sant Pol un centre de distribució des dels seus abrics com la platja de Morer o dels ancortges a la zona del parc de Can Villar.  Eren temps força pròspers per la vila.

En època antiga, la navegació nocturna devia ser freqüent, perquè permetia aprofitar els terrals, a fi d’allunyar-se de la costa, i els estels, per restablir el rumb. Per facilitar la identificació de la costa i dels seus ports i per permetre el posicionament dels navegants, és possible que la costa tingués un sistema de fars o llums elevats similar al d’altres regions de l’imperi romà (el del Farell podia ser-ne un).

A la platja, un tràfec incessant de gent s’ocupava d’una gran diversitat de treballs (mercaders, comerciants, mariners …) que carregaven i descarregàven les seves mercaderies fins gairebé el segle XVIII.

Amb la inauguració de la línia de ferrocarril entre Barcelona i Girona, l´ús de les platges pateix el canvi més important des de la desaparició del grau del litoral i provoca nombrosos incidents entre els pescadors, que es veuen desnonats dels espais que tradicionalment ocupaven, i la Companyia del Ferrocarril.

Des de les darreries del segle XIX nous usos, lligats a l’oci, com les diferents instal.lacions de banys (Banys Tarridas …) ocupen la nostra platja davant la creixent demanda d’espais de lleure.

L´ús massiu de les platges, la construcció de ports  esportius, espigons… ha fet que les aportacions de sorra que arribaven transportades pels corrents del nord ja no arribin i les platges vagin desapareixent poc a poc.

La situació dels jaciments arqueològics al llarg de tota aquesta costa permet delimitar-ne el traçat antic, i posar-los en relació amb les característiques de la façana marítima i amb la situació dels ancoratges o àrees portuàries que s’hi han identificat.

 

Com són les nostres platges?

Una platja és una acumulació sobre la vora de la mar de materials d’una mida que va des de les sorres fins els blocs, passant per les platges de palets (còdols arrodonits pel fregament en rodolar transportats per les ones). El materials poden ser d’origen orgànic (restes d’esquelets i closques de tipus calcari o silicatat) o inorgànic (procedent de la meteorització de les roques).

Les platges es formen per l’acció de les ones  i corrents marins que transporten materials a una determinada zona, però són estructures canviants que constantment pateixen aportacions i pèrdues de materials i cal que les aportacions siguin iguals a les pèrdues, o les superin, per tal que es formi la platja i continuï existint.

Les platges mediterrànies són zones molt dinàmiques afectades per processos que poden fer que la línia de costa avanci o retrocedeixi en curts períodes de temps.

 

Amb independència de les alteracions que, causen els temporals, hi ha un factor humà que contribueix a les alteracions que és la construcció d’estructures portuàries, i d’altres, com ara canonades de desguàs de depuradores, espigons que «pretenen» protegir la costa, junt amb altres tipus de construccions que alteren la dinàmica de la costa.

 

Periòdicament, el mar empeny la sorra cap a la costa, augmentant la formació de dunes i els vents rebaixen les dunes i retornen la sorra al mar. La immobilització de les dunes per la construcció sobre les mateixes ha trencat aquesta dinàmica i ha causat un greu perjudici a l’estabilitat de la línia costanera.

 

La construcció de ports i espigons altera de manera dràstica l’estructura de la dinàmica litoral causant la desaparició de sorres platges al nord de la construcció i, acumulacions anòmales al sud de les esmentades estructures.

 

Davant la situació es fa imprescindible dur a terme estudis integrats teòric-experimentals, escassos en el litoral mediterrani, i cal comptar també amb l´experiència de la gent de mar .

Quin és l’impacte de l’acció de l´home sobre les platges?

 

La configuració de les platges depèn en bona mesura del desenvolupament urbanístic i de les diverses actuacions de l’home que modifiquen el perfil del litoral.

 

Gran part de les platges de la costa mediterrània presenten problemes d’erosió que poden portar a la seva total desaparició:

 

Les causes són:

 

Disminució dels aports sedimentaris que arriben a les platges degut a la regulació de les conques hidrogràfiques, interrupció del trànsit de sediments al llarg de la costa a causa de la proliferació de ports, esculleres, estructures de protecció, …

 

 

 

Com es pot evitar la pèrdua de sorra de les nostres platges?

 

 

De diverses formes:

 

La regeneració artificial de la sorra abocant directament sobre la línia de costa la sorra provinent principalment d’altres zones marines amb els corresponents problemes mediambientals.

 

Col.locació de la sorra en la zona submergida perquè actuï com protecció de la platja emergida.

 

Construcció d’esculleres perpendiculars per a prevenir la pèrdua de sorra.

 

Construcció de dics paral.lels semienfonsats (estructures de protecció) per a mantenir la sorra aportada artificialment.

 

Les praderies de posidònia tenen una acció molt important en la protecció de la zona costanera, ja que el seus rizomes fixen el sediment. L’efecte de la posidònia sobre les platges continua a la platja seca, amb la protecció que la fullaraca, que s’acumula sobre elles a la tardor i l’hivern, exerceix sobre la línia de costa. Aquesta fullaraca actua, a més, com a “llavor” de dunes, contribuint a la seva formació a les platges.

El mar, els fons marins, el litoral rocós i els sistemes platja/duna constitueixen un patrimoni natural extremadament valuós que hem de conservar.

MANIFEST

Els ambients de caràcter marí estan íntimament relacionats entre si; per això qualsevol política que es proposi la conservació d’aquests ambients naturals ha de tenir un caràcter global per a ser eficaç.

1. Una mala planificació urbanística ha causat la pèrdua d’una part important d’aquest patrimoni, posant en perill la seva pròpia supervivència. La gestió inadequada dels sistemes platja i l’oblit que es tracta d’un sistema natural ha conduït a la seva degradació. La destrucció dels sistemes naturals de recuperació que tenen les platges, basats en el seu relleu i vegetació, ha ocasionat el retrocés de les platges i en alguns casos la seva desaparició.
2. La regeneració artificial de les platges amb aports d’arena extreta dels fons marins no resol el problema de l’estabilitat de les platges (com s’ha observat en nombroses ocasions) i comporta gravíssims riscos de crear nous problemes ambientals, entre ells la destrucció dels prats de Posidònia, la reducció de les pesqueres, l’alteració de la granulometria de les platges i la reducció de la transparència de les aigües.
3. Qualsevol actuació de restauració dels sistemes platja/duna esdevé inútil sense suprimir tots aquells impactes d’origen antròpic que precisament estan provocant la pèrdua de l’estabilitat de la platja i el seu retrocés. Especialment, s’ha d’evitar la circulació de vehicles i de maquinaria pesada, l’obertura de camins, la circulació indiscriminada d’usuaris sobre les dunes, i la construcció d’obres i d’infrastructures sobre l’arena.
4. Les platges necessiten urgentment d’un pla de gestió integral que impliqui a totes les administracions, i ha d’estar basat en el coneixement científic dels ecosistemes litorals i marins.
5. Una gestió adequada de les platges i les dunes ha de ser integral. Ha de contemplar la protecció de la coberta vegetal, la capacitat de càrrega de les platges, els seus accessos, els sistemes de neteja, l’ancoratge d’embarcacions, la informació als usuaris, etc. i, en aquells llocs afectats per l’erosió, ha d’incorporar sistemes de retenció de l’arena. També és necessari començar a planificar la remoció d’algunes infrastructures que es varen construir que afecten greument a la estabilitat de les platges.
6. Tota la informació ambiental i els projectes d’actuacions al medi natural, especialment al litoral, a les dunes i a les platges, tenen que ser públics per a que puguin ser coneguts i analitzats per la comunitat científica, pels sectors socials afectats i per la població en general. (Extracte Manifest del GOB).

 

CONeixement del medi proper

PER SABER-NE MÉS:

Visites

Bibliografia

 

AMAT I TEIXIDÓ, Jordi: República,Guerra Civil i Primer Franquisme -1931-1948-. Estudis Maresmencs/Història. Editorial Oikos-Tau.Vilassar de Mar,1998.

 

Quaderns

Publicacions periòdiques

Articles

Aquest material fotocopiable pretén donar a conèixer aspectes del medi proper de Sant Pol de Mar i pot ésser reproduït per qualsevol mitjà sempre que s’indiqui autoria i procedència. Per a dur-lo a terme hem comptat amb l’ ajut econòmic i el suport de la Diputació de Barcelona dins del seu programa Xarxa de Municipis de Qualitat.

 

ã CEIP SANT PAU

C/Camp Balmanya, s/n

Sant Pol de Mar

 

 

Autor : Xavier Roca i Rosell