Era un dia calorós d’hivern, no feia ni gaire fred ni massa calor, el dia ideal, per jugar al tennis.
Redacto després de 20 minuts per pensar un tema per a la narració del concurs de Sant Jordi 2016.
L’Eloi i en Jonny anaven a jugar un diumenge a les 11 del matí al tennis per veure qui passarà a la final del torneig amistós del club Mastertennis. Després de 10 minuts de retard per part de l’Eloi, els dos jugadors comencen a pilotejar, per acostumarse als tirs del rival i buscar-li punts febles.
Quan s’inicia el partit, els nois decideixen qui sacarà primer i no donen importància al camp. En el primer joc, l’Eloi que no havia escalfat correctament, perd 300, però quan aconsequeix retornar els sacs considerablement potents del Jonny, empaten 4040, i després d’una sèrie de punts de part de l’Eloi i d’en Jonny, l’Eloi inicia el marcador 10.
De mica en mica es notava la diferència entre els dos nois, l’Eloi guanyava punts rere punts fins arribar a 60. L’entrenador els va avisar que el quedaven 20 minuts per finalitzar l’hora del partit.
Com la meva professora de català, que informa els alumnes del 3A1 que en 20 minuts, hauríem d’haver acabat les narracions. Alguns alumnes protesten, per la falta de temps, d’altres no perden temps. Jo sóc dels segons, ja que he d’acabar el nus i el desenllaç en la mitat de temps que portava fins ara.
En Jonny pensava que ja estava tot perdut, però encara tenia forces per jugar i buscava amb ànsia el seu primer joc, i com no, ho va aconseguir. Després d’una sèrie de boles creuades, va fer una paral∙lela, que amb prou feines l’Eloi va retornar, però en Jonny que ja esperava la pilota davant la xarxa, la deixà curta i trencà la ratxa de l’Eloi.
Finalitzats els 20 minuts, el partit acaba igual que la narració a les mans de l’Eloi orgullós.
