Hi havia una vegada un rei vanitós anomenat Fílip, que va trobar l’espectacular idea per potenciar la seva popularitat sobre els altres reis. Obligaria la seva filla, la princesa Sofia, a casar-se amb el príncep Ignasi i a anar per les zones més pobres del regne a alimentar les bèsties.
En Fílip deia bèsties a la gent més pobra perquè estaven desesperats i menjaven tot el que trobaven, s’empassaven qualsevol cosa pràcticament sense mastegar, necessitaven emplenar el buit que tenien dins. A més les pintes brutes i els cossos escanyolits al rei només li recordaven les bèsties. Es pot comprovar que d’humanitat en tenia poca aquest home, però ja fos pel que fos l’important era que els alimentaria. Dit i fet, va obligar a la princesa Sofia a casar-se amb l’Ignasi, estava radiant, ella en canvi només sentia odi per la seva arrogància i egoisme. En arribar a aquell barri tan apagat, brut i desagradable, la princesa va voler conèixer-lo fins a l’últim racó. El príncep se’n va anar a un hotel perquè deia que no hi havia res a la seva altura en aquell barri de mala mort. La Sofia va ser acollida per la gent amb molt amor i il·lusió, per tant va voler començar al més aviat possible la seva missió. Anà a buscar al seu marit i li explicà com era de meravellosa la gent i li manà que agafés el menjar per repartir-lo. El príncep es va posar gelós, ell deia que la princesa era només seva i que ningú més la podia tocar. A causa del seu empipament li va dir a la princesa que ell no regalaria res a aquells morts de fam, que es quedaria a l’hotel perquè no volia que li contagiessin res. La princesa se’n va anar sola sense cap problema. Passaven les hores i la seva dona no tornava. La gelosia que sentia l’Ignasi pel que li havia explicat la Sofia el van fer sortir de l’hotel i anar a buscar-la. Sentia por de que li robessin la seva princesa, seria capaç de qualsevol cosa per ella. De cop i volta la veu abraçant un home i això li fa bullir la sang. Va treure una navalla i es va llençar sobre en Jordi, que va deixar d’abraçar a la princesa i va lluitar contra l’Ignasi fins a apunyalar-lo. De la sang que sortia del cos va créixer una rosa que el vencedor va regalar a la princesa.
Després d’aquell dia mai més van passar fam al barri perquè hi regnaven en Jordi i la Sofia, la millor dinastia que mai més va poder existir.
