Els camins, per Laia Sánchez

mujer-caminandoLa meva vida no tenia sentit. Vaig decidir començar-la de zero. Vaig mudar-me a  Nova Jersey. La millor decisió de la meva vida. Allà vaig conèixer els meus veïns, eren bessons, la relació que vaig estabir amb ells més endavant va ser d’amor i d’amistat. Grayson, així es deia el meu nòvio i el futur pare dels meus fills.

Resumida, la meva vida és aquesta: tenia dos fills Amanda i Àngel. Tot anava bé, era una vida normal, amb el meu marit Grayson i els meus fills. Però aquell moment va canviar-ho tot. Anava a buscar els nens a l’escola, hi havia moltíssim trànsit, vaig agafar una drecera i tot va passar en segons. El cotxe va relliscar amb l’asfalt… i ja no recordo res més.

Desperto, ho veig tot clar, he de tornar a refer la meva vida perquè la que he tingut fins ara no és realmente la que m’omple. A partir d’aquest moment tot canvia. Tu decideixes posar fi a una etapa de la teva vida i refer-la en un altre lloc. Comences a caminar i en trobar una drecera decideixes agafar-la i tot canvia.

MLdC

Quant a MLdC

Marta López del Castillo i Ruiz és professora de Llengua i literatura catalana a l'institut Ramon Coll i Rodés de Lloret de Mar des de l'any 2011.
Aquest article s'ha publicat dins de 2015/16, 3A2, General, Prosa català 3r, Tercer d'ESO i etiquetat amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *