Òstres! On sóc? Es va dir l’Oriol quan va despertar en una habitació que no era seva. Va obrir el llum i va trobar tres nens més al seu costat. No va dubtar a despertar-los. Els altres nois es deien Marc, Anna i Maria.
De sobte, va sortir un cartell a una porta que deia, “Per poder sortir, heu d’empènyer la totxana que està una mica trencada”. Quan quasi bé ja no quedava temps, l’Anna va veure aquella totxana i la va empènyer. Aleshores es va obrir la porta i van poder sortir. Van baixar les escales i de sobte, per darrere, baixava una bola de ferro gegant. Les escales semblaven que no acabessin mai, cada vegada es feien més llargues. La pilota ja era al costat quan van decidir saltar. Al caure, la Maria es va fer molt de mal i es va d’haver quedar allà.
Van passar moltes proves. Però, l’última era la més difícil. Només en quedaven dos, l’Oriol va quedar enrere. Al passadís que donava a la porta, era tot ple de quadrats. Havien de trepitjar els quadrats correctes perquè el quadrat no s’enfonsés. En Marc va trepitjar-ne un que no era bo i va caure en aquella trampa d’on no en podia sortir. Només quedava l’Anna. Ella sí que ho va aconseguir. Al costat de la porta hi havia les claus i quan l’anava a obrir, cap clau era d’aquella porta. Es van quedar atrapats.
