Demà sera un dia molt especial per a la Sara. Ella és una noia de 25 anys, alta, prima i amb els cabells llargs i castanys. Treballa d’infermera de dilluns a divendres però s’ha demanat una semana de descans per poder anar a Londres a veure el seu xicot, que fa dos anys que viu allà per la feina. Ha agafat el vol de les 6:00 del matí per arribar aviat a la gran ciutat. Els de l’aerolínia tenen un problema amb el seu billet i l’han de posar en un seient que no li tocava. Com que el viatge dura més de tres hores s’acomoda i intenta dormir. A la meitat del trajecte el megàfon de l’avió la desperta. A Londres hi ha tempesta i han d’aterrar en un petit poble. Ella no sap què fer, ha d’arribar sigui com sigui al seu destí abans de dissabte. Agafa un autobús sense saber on va i la deixa en un poble proper encara pitjor. Allà només hi ha unes cases i un petit hostal. Demana una habitació a l’hostal i se’n va a dormir, que amb tant de viatge està molt cansada. Al dia següent baixa a la recepció i pregunta a l’amo si en aquest poble hi ha algun taxi que la pugui portar fins a Londres.
No hi havia taxistes però hi havia un noi al poble que tenia un cotxe i la podía portar, ja que ell també havia d’anar cap allà. Era un cotxe vell i anava molt lent però almenys la Sara tenia algun transport per arribar a la ciutat. Durant el camí van estar parlant i rient. Ell es deia Mark, tenia 27 anys i era un noi anglès, molt atractiu. Havia après a parlar català un any que va anar d’intercanvi a Barcelona. Quan quedaven uns cent quilòmetres per arribar, el cotxe es va parar. No podien fer res, per aquella carretera no hi havia ningú i allà no hi havia cobertura. Van haver de deixar el cotxe a un costat, agafar les maletes i anar caminant fins trobar algun bar o alguna casa. Tantes hores junts els va donar temps de parlar de moltes coses. Feia molt de temps que la Sara no s’ho passava tan bé amb algú, ni amb el seu xicot que ja feia un temps que la relació no era igual que abans. Portaven dues hores caminant i ja no podien més. Per fi van arribar a una petita casa on vivien una parella d’avis. Eren molt amables i els van deixar quedar-se a sopar i a dormir. En aquella casa només hi havia un llit lliure així que la parella de nois van haver de dormir junts. Al dia següent el senyor de la casa es va oferir a portar-los a l’estació de tren més propera. Quan van anar a agafar el tren, ja havia marxat. S’havien d’esperar una hora que sortís el pròxim. Van agafar el tren i per fi van arribar a Londres. Es van acomiadar i la Sara va anar a buscar el seu xicot. Quan va arribar a la seva casa se’l va trobar amb una altra noia. Ell li va dir que ja no l’estimava i que no volia estar més amb ella. Molt trista va agafar un vol i va tornar cap a casa seva. Dos mesos després ella ja s’havia oblidat d’allò i després de reflexionar molt es va adonar que estimava en Mark. Sense pensar-s’ho va tornar cap a aquell poble i li va dir tot el que sentia. En Mark també l’estimava així que van anar el dos junts a viure a Barcelona.
Després de tot, aquell viatge no va ser tan dolent; allà va conèixer el seu nou xicot amb qui viu molt feliç.
