Un dia com qualsevol altre, a França, els joves anaven al Bataclan, una sala de concerts a París. Era un concert molt esperat per ells, però…. No va acabar com esperaven. Uns terroristes de l’Estat Islàmic van entrar enmig de l’actuació i hi va haver un atemptat. Va ser uns dels pitjors per França, fins al moment. Van envair la sala Bataclan i van començar a disparar sense pietat. Van haver-hi moltes morts de gent jove i adulta. Alguns van sobreviure, però amb moltes ferides. La gent de França estava espantada, el grup de terroristes de la Jihad va amenaçar França. Segons els francesos no podrien sortir a comprar el pa tranquil·lament.
Tinc una part de la família a França, vaig parlar amb alguns d’ells i realment estaven molt espantats.
La gran majoria de periòdics van titllar a tots els musulmans i seguidors de l’Islam de terroristes, però no és així. Aquesta gent que està fent això, segons ells, maten en nom d’ Al·lah, el Déu de l’Islam. A l’Alcorà no diu res de matar gent que no sigui musulmana, ni res per l’estil. Al contrari. Diu que has de fer pau, no la guerra. Aquesta gent per nosaltres no són musulmans ni res. És gent boja sense cap. Per culpa d’aquest grup de terroristes, es fan bromes amb nosaltres i encara se’n segueixen fent.
