Et veig cada dia,
m’enamoro de tu al veure’t,
fresca brisa m’acaricia
dolç soroll em desperta.
M’entristeixo al pensar
que al teu costat no podré estar
quilòmetres amunt estic de tu,
i no puc baixar.
Quin mal em fa al veure’t
si de tu veig mon reflexe.
A tu estic emmirallada
i a no poder abraçar-te condemnada.
Creixent, minvant
dia a dia vaig pensant,
com poder baixar,
per veure’t, mar.
Demano a les estrelles la seva alineació
per poder baixar esglaó, a esglaó.
finalment a línia de l’horitzó
puc tocar-te amb gran estimació.
I quan la nit és fosca,
sense mon resplandor
amb el mar em retrobo
i es descobreix nostre amor.
NEUS TRULL, 1A1