Hola mar meu! T’he trobat a faltar durant tots aquests dies! Gràcies a tu em puc sentir lliure com un ocell. El teu preciós color blau cel em dona pau quan estic en guerra. Les teves onades em fan saber com et trobes. Molta gent ve a disfrutar-te però molts et maltracten.
No entenc com et poden confondre amb una paperera on pots deixar de tot: llaunes, papers, menjar… Crec que ets més especial que el de les altres ciutats. Els altres mars no tenen un color tan bonic com tu, no contenen unes roques tan boniques, no tenen sorra tan especial com el de la teva platja. Ningú es sentirà més tranquil en cap altre lloc que amb tu. M’encanta nedar per sobre teu i poder viure les vistes precioses que m’envolten: els castells, la flora tan bonica que ens envolta, la dona marinera: una estàtua amb una llegenda molt interessant i moltes coses més… Veure quan, durant el matí, surt el sol i t’il·lumina és una cosa preciosa. Els peixos que tens són els més bonics de tots. De molts colors, de diferents mides… Tens diferents racons, on ets més tranquil, d’altres que estàs més nerviós. Cadascú pot escollir el que més li agradi, ja que la platja és molt extensa. Des de petita vinc a disfrutar-te. Tots t’estimem. Encara no m’he trobat a ningú que no hagi disfrutat amb tu. És impossible no passar-s’ho bé amb tu. A tots ens agrada nedar per sobre teu i divertir-nos jugant a diferents jocs. Cada vegada hi ve més gent i descobreix la preciositat que tens. La gent del nostre poble, Lloret de Mar haurà d’estar molt il·lusionada de tenir-te. Per mi sempre vas ser i seràs la millor platja del món!
JUSTYNA PYZIA, 2A1
Surto al carrer després de tota la nit sense dormir. Quan aconseguia tancar els ulls un grup de turistes joves passava cridant i cantant i em desvetllava. Quan no eren turistes, era una parella d’adults discutint o la policia mateixa, fins i tot l’abocador amb el seu camió.
Em trec les sabates, els mitjons i m’arromango una mica els pantalons. Entro a la platja i començo a sentir la sorra entre els dits, humida. Noto un calfred però continuo caminant fins arribar a la vorera del mar. Les ones peten fort, esquitxant gotes d’aigua salada i produint un soroll relaxant. M’obligo a retrocedir un parell de passes per evitar cap accident. Respiro profundament i m’envaeix l’olor salada de la mar. Quan veig que no hi ha cap onada gran m’apropo per aconseguir tocar l’aigua. L’aigua, tenyida de blanc i en forma d’escuma em toca els peus i sento com el cos reacciona amb l’aigua freda, molt freda, però alguna cosa no em deixa retrocedir, Els peus, enfonsats en la sorra humida es mouen lentament i miro l’horitzó. Després d’un parell de minuts de meditació surto de la platja i deixo que l’aire de la tramuntana em sequi els peus mentre em pentino una mica els cabells rebels que s’han mogut del seu lloc. A continuació, segueixo el camí.