Fa molts i molts anys, una parella d’enamorats va patir una gran tragèdia degut a que, en aquelles èpoques, l’amor entre famílies econòmicament diferents no era gens fàcil.

Tot va començar a finals d’estiu de l’any 1965, quan la Lilia, una jove de 17 anys, passejava tranquil·lament per una plaça amb una cistella plena de fruita. Tot seguit, un noi alt, ros i d’uns 18 anys va passar corrents pel seu costat i, sense voler, la cistella va caure i totes les fruites van acabar per terra. El noi, avergonyit, li va oferir educadament ajuda i es va ajupir per recollir-les. Però a l’aixecar-se, les seves mirades es van creuar i es van quedar així un parell de segons, fins que el noi va marxar corrents.

Al cap d’una estona, la noia va arribar a casa seva i mentre remenava la cistella de fruites, va trobar un paper on hi apareixia el nom i l’adreça del noi, que resulta que es deia Ruben i que vivia on tots els que tenien pocs diners.

A l’endemà, quan va passar per aquell carrer que sortia a l’adreça, es va trobar a en Ruben treballant d’escombriaire al carrer. En aquell moment, es va recordar del seu pare, que sempre li havia explicar que els escombriaires mai tindrien futur i que no s’ajuntés amb ells. I va marxar ràpidament d’allà.

Unes setmanes després, la noia va començar el seu últim any d’institut i no hi va haver dia en que no es recordés d’aquell noi del que es va enamorar tan sols a primera vista.

Un dia, la Lilia va sortir tard de l’institut perquè tenia un examen molt important. A la sortida va veure un escombriaire netejant el pati, i quan es va girar, el va veure. Era ell. Després de tant de temps es van trobar un altre cop. Ell es va apropar a la noia i es va presentar. La noia, molt nerviosa, li va donar les gràcies per ajudar-la l’altre dia, i a ell, com li agradava tant, li va demanar sortir a passejar l’endemà. Ella va acceptar, i va marxar corrents.

Van quedar el dia següent i van passar una bona tarda junts. Dos dies després, el 22 d’abril, van tornar a quedar. Quan la noia estava a punt de marxar, el noi li va fer un petó a la galta i li va dir si volia ser la seva parella, ja que s’havia enamorat completament d’ella. Confusa, no va saber que dir i li va prometre que el pròxim dia li ho diria.

Quan va arribar a casa, el seu pare, enfadat, li va preguntar que feia pel carrer amb un noi, ja que li havia prohibit sortir amb nois fins als 20 anys. Ella es va quedar muda, i el seu pare la va advertir que com la tornés a veure pel carrer amb un noi, la portaria a un internat durant 3 anys.

Com que li va prometre que el dia següent li diria al noi la seva resposta, va anar on quedaven sempre, a la costa del mar de Lloret, i allà li va dir que no podia per culpa del seu pare. Trista, va marxar sense deixar que el noi digués res; només li va donar una abraçada. Quan va arribar a casa, va veure que hi havia una carta a la butxaca on deia si la resposta era no, es trauria la vida perquè ja no volia viure si no era al seu costat.

IRINA BARSEGHYAN, 3A2