“Naveguem a l’horitzó
sense perill a la mort”.
Sento paraules teves
que ara ja no hi són.
Quins records
m’arriben d’aquest lloc
ple d’aigua i vaixells
que ploren el teu adéu.
Encara escolto
la teva veu dient,
“Navegar al mar
és com caminar pel cel”.
Tothom no para de plorar
i mare no deixà de resar,
espero que tornis amb vida
sinó solitaris ens deixaries.
T’envio aquest mussol
amb un missatge
perquè no em deixis sol
Javi de la Coba, 1A1