“Naveguem a l’horitzó

sense perill a la mort”.

Sento paraules teves

que ara ja no hi són.

Quins records

m’arriben d’aquest lloc

ple d’aigua i vaixells

que ploren el teu adéu.

Encara escolto

la teva veu dient,

“Navegar al mar

és com caminar pel cel”.

Tothom no para de plorar

i mare no deixà de resar,

espero que tornis amb vida  

sinó solitaris ens deixaries.

T’envio aquest mussol

amb un missatge

perquè no em deixis sol

 

Javi de la Coba, 1A1