L’escuma galopava per les ones
com mil cavalls sobre el camp de batalla,
com mil cavalls envestia les roques,
les roques més boniques de la cala.
Les ones m’acariciaven els peus
mentre esborraven les meves petjades.
La brisa m’acariciava el rostre
portant-me aquella olor tan agradable.
El sol eixia roig a l’horitzó.
Com ple de sang, el mar s’envermellia.
Un mar alegre i clar ple de bellesa,
però el mar no és clar i alegre cada dia.
Poden venir dies grisos i foscos
et poden entristir o atenuar,
però per molt que hi hagi un trist temporal
la seva bellesa sempre hi serà.
A estiu com a hivern, el mar serà bell.
Serà bell tant de dia com de nit,
sense importar condicions i estat
el mar serà preciós fins a ser destruït.
Sol, m’assec de cares,