Mostra tots els articles de MLdC

Marta López del Castillo i Ruiz és professora de Llengua i literatura catalana a l'institut Ramon Coll i Rodés de Lloret de Mar des de l'any 2011.
1r ESO poesia catalana, Categoria 2 poesia catalana

Mariona, per Mar Carrión

1 comentari

Àvia explica’m una història,

d’aquelles que tens a la memòria.

Quan anaves a les platges

en tots aquells viatges.

 

Vaig començar a buscar als meus records,

aquells viatges que fèiem en temps rècord.

Les tardes que passava amb el meu germà jugant,

i les baralles de qui era més ràpid nedant.

 

Saps per què et dius Ona?

Per què la teva mare Mar?

En un dels viatges una història em van contar,

li vaig explicar a ta mare i li apassionà.

 

Era una sirena que es deia Mariona,

el seu nom no li agradava

però sí el que significava,

dues coses inseparables el Mar i l’Ona.

 

Passats uns anys l’Ona va tenir una filla,

a la que va anomenar Mariona.

Per una raó molt senzilla,

per poder explicar-li una història a la Mar.

MAR CARRIÓN, 1A3

1r ESO prosa catalana, Categoria 2 prosa catalana

El pirata Unglallarga, per Miguel Ángel Blanco

Deixa un comentari

piratas-al-abordaje-L´abordatge ha sigut molt fructuós. -Diu l´Unglallarga, el cap dels pirates marroquins.

-És la fortuna més gran que hem aconseguit mai, quan arribem a port serem rics -diu un dels pirates.

-Aquests indianos, cada vegada, van menys armats -exclama entre rialles el cap dels pirates.

Els dies passaven i dintre la nau pirata tot era festa i riures. Només els quedaven tres dies per arribar a port, però abans de poder cridar terra a la vista, prop de les costes gaditanes, van observar diversos vaixells, que ràpidament van identificar-los. Eren les naus de l’armada espanyola. Immediatament l’Unglallarga va dir:

-Aixequeu veles, fugirem cap a la costa oest d´Àfrica. Però els vaixells de l’armada eren més ràpids i en un parell de dies els atraparien. Amb un to preocupant va dir el cap dels pirates: prepareu els canons i esteu ben alerta per quan ens comencin a atacar. Les previsions no van fallar, en dos dies, les naus espanyoles es trobaven a menys d´una milla nàutica seva. El cap de la flota de vaixells, l´almirall Albert, va exclamar a les seves tripulacions:

– Quan el vaixell pirata estigui a tir comenceu a disparar els canons d’estribord, després, començarem l´abordatge. I així va ser, els vaixells de l´armada i els homes de l´almirall van aconseguir recuperar els béns del vaixell abordat , van enfonsar el vaixell pirata i també van capturar a tota la tripulació. Aquests només feien que lamentar-se amb frases com aquesta:

– Això només ho fèiem per guanyar-nos la vida. No ens mateu, siusplau, mai més sortirem a navegar.

Però l´almirall Albert no va tenir pietat, i a sang freda els va llençar als taurons.

Miguel Ángel Blanco, 1A3

1r ESO poesia castellana, Categoria 2 poesia castellana

Si navegas por el mar, por Miguel Ángel Blanco

Deixa un comentari

Barco-vikingoCuando salgas a navegar

cautelosamente tendrás que zarpar

porque por el camino te toparás

piratas y bandoleros con que lidiar.

Pero si el gran azul

consigues cruzar

una fortuna podrás ganar

y una gran vida emprenderás.

 

Y con esa fortuna

una casa junto al mar adquirirás

y un barco mejor

para volver a navegar.

 

Pero si la ambición te puede

los piratas te conseguirán abordar

y de esa forma, todo lo que has ganado

en menos de un minuto lo perderás.

 

Y así es, el mar

riquezas y bienes quizás obtendrás

o puede que penas y males

al final te hundirán;

hacia el fondo del mar.

MIGUEL ÁNGEL BLANCO, 1A3  

1r ESO poesia catalana, Categoria 2 poesia catalana

La meva mar, per Mariamu Saho

Deixa un comentari

mariner cantantAixeco el cap i tanco els ulls

recordant aquelles cançons

Que cantava sobre el mar

sense parar de cridar

Em falta poc temps

Però el meu record

mai es perdrà

per dintre l’oceà

Dirigint-me al voltant de el món  

sense perdre emoció

m’arrossegava la corrent

però continuo content.

Com oblidar

d’on vaig marxar.

Algun dia tornaré

i mai marxaré

Del mar sóc i a la mar tornaré

m’enfonsaré sense deixar rastre

com el mariner que sóc.     

MARIAMU SAHO, 1A2 

1r ESO poesia catalana, Categoria 2 poesia catalana

El pirata sense rumb, per Àlex Srtenovic

Deixa un comentari

pirataJo sóc l´encarregat

de tot un vaixell tripulat,

a tots els confins puc navegar,

amb un equip de pirates catalans.

 

I quan ella s´oblidi de mi,

sortirà l’arc de sant martí,

per recordar-li que sóc aquí.

 

Ella es va penedir,

de deixar-me partir,

i cada cop que me´n vaig a dormir,

escolto un bonic sadurní,

que em recorda el meu patir.

ÀLEX SRTENOVIC,  1A2

1r ESO prosa catalana, Categoria 2 prosa catalana

Sense títol, per Natàlia Carreras

Deixa un comentari

Barca en el marFa dos mesos que la meva dona va morir. Per culpa d’això me n’he anat a viure amb els meus germans. Vull anar-me’n, però no puc, l’únic que m’ajuda és el collaret on porto els anells de casats i sortir de pesca. Avui he decidit anar-hi de nit per primera vegada.

Els meus germans no s’han adonat que he sortit, per a ells no existeixo…

Ja estic aquí, només som el mar, la meva barqueta i jo.

La preocupació m’envaeix, el mar ha començat a  moure’s molt, a més les ones són molt altes. Dubto molt que la  barca aguanti.

Oh,no!he caigut a l’aigua! No puc respirar! Tinc una sensació de pressió al pit! La mar no em permet pujar! Però… quina sensació més estranya…crec,crec… que puc respirar!

Una veu… escolto una veu!és molt maca! Veuré d’on prové.

L’he vista, era la meva dona! Era ella! M’ha fet un gest amb la mà, crec que vol que la segueixi…

M’està portant a una llum blanca… no sé exactament el que és… és preciós..

L’endemà, els seus germans preocupats, van sortir a buscar-lo. Van trobar la seva barca però d’ell, ni rastre. Un dels germans va fixar-se que a la vora del mar hi havia un collaret, a l’apropar-se van veure que era el del seu germà, però,no hi havia els anells. Això és l’últim que van saber d’ell…

                                   Natàlia Carreras, 1A2    

1r ESO poesia catalana, Categoria 2 poesia catalana, General

L’amor de la Lluna, per Neus Trull

1 comentari

lluna marEt veig cada dia,

m’enamoro de tu al veure’t,

fresca brisa m’acaricia

dolç soroll em desperta.

 

M’entristeixo al pensar

que al teu costat no podré estar

quilòmetres amunt estic de tu,

i no puc baixar.

 

Quin mal em fa al veure’t

si de tu veig mon reflexe.

A tu estic emmirallada

i a no poder abraçar-te condemnada.

 

Creixent, minvant

dia a dia vaig pensant,

com poder baixar,

per veure’t, mar.

Demano a les estrelles la seva alineació

per poder baixar esglaó, a esglaó.

finalment a línia de l’horitzó

puc tocar-te amb gran estimació.

 

I quan la nit és fosca,

sense mon resplandor

amb el mar em retrobo

i es descobreix nostre amor.

NEUS TRULL, 1A1

 

1r ESO poesia catalana, Categoria 2 poesia catalana

Jo sóc una refugiada, per Joel Barranco

1 comentari

nina-refugiada-en-lesbosQuan el mar em crida

m´ hi jugo la vida,

pujo a la barca

com si m’ enfilés per una branca.

 

Quan el mar em crida

planejo la fugida,

enmig de plors

ignoro les meves pors.

 

Quan el mar em crida

jugo la meva partida,

per buscar la llibertat

i trobar la felicitat.

 

Quan el mar em crida

i del cel em faig amiga,

un nou món m’espera

i una vida més sincera.

JOEL BARRANCO, 1A1

1r ESO poesia catalana, Categoria 2 poesia catalana

L’ampolla de vi, per Naval Lalwani

Deixa un comentari

ampolla missatgeTinc un missatge i un destí,

però no puc fer-ho sense persistir .

El mar m’ arrossega,

jo vinc d’ un celler .

 

Molts peixos neden sense parar,

jo no faig més que accelerar .

Veig un illa molt a prop,

i sembla que em cruspirà un pop .

 

Ja he arribat,

després de fer-me tant l’arrosegat.

Menys mal que tot s’ ha acabat,

per fi el missatge ha sigut lliurat .

 

Encara recordo les ones que em portaven,

que mai m’ abandonaven .

Dies d’ espera,

en una missió molt severa .

 

Ja és de nit,

i us diré bona nit .

Jo sóc una ampolla de vi,

ara ja sabeu el meu destí.   

 Naval Lalwani, 1A1

1r ESO poesia catalana, Categoria 2 poesia catalana, General

El premi somiat, per Alexandra Contreras

Deixa un comentari

Era un matí assolellat, anava caminant per un preciós i lluminós carrer de Barcelona.

Allà vaig trobar un cartell d’un concurs de pesca. Era el concurs al qual participava amb el meu pare quan encara podia pescar sense dificultats.

Quan el pare era jove cada dissabte anàvem de pesca. Tot i que el mar no m’apassionava,  sempre gaudia molt de la seva companyia.

El premi era un creuer a un vaixell de luxe fins Itàlia, a on el meu pare sempre havia somiat anar. Guanyava qui més peix recollís en sis hores.

Seria la meva oportunitat per apropar-me a ell.

Encara faltava una setmana pel concurs però no podia pensar en altre cosa, l’havia de guanyar pel meu pare.

Era el dia, si guanyava li podria agrair al meu pare tot el que havia fet per mi.

Així doncs vaig començar a preparar-me. Em vaig vestir i vaig anar directa al meu petit vaixell. Quan vaig arribar al port on estava em vaig il·lusionar molt, tenia tants records d’aquell lloc…

La il·lusió no va tardar gaire a marxar quan vaig pujar al vaixell, no arrancava!

Tot i així no rendiria, vaig pujar a una llanxa que vaig alquilar i vaig sortir a pescar.

Ho vaig intentar, però les onades eren tan fortes que casi caic a l’aigua dos cops.

Vaig seguir lluitant fins que el temps es va esgotar. Tot i que el meu esforç va ser molt gran, havia sortit massa tard. No vaig guanyar el concurs.

Quan vaig arribar a casa per explicar-ho tot al meu pare, em van sorprendre amb dos passatges pel mateix creuer del premi.

La mare em va fer el millor regal del món al dir-li al pare el que havia estat preparant-li. Ja que gràcies a això vam conèixer el lloc on actualment visc.

Alexandra Contreras, 1A1