L’escuma galopava per les ones

com mil cavalls sobre el camp de batalla,

com mil cavalls envestia les roques,

les roques més boniques de la cala.

 

Les ones m’acariciaven els peus

mentre esborraven les meves petjades.

La brisa m’acariciava el rostre

portant-me aquella olor tan agradable.

 

El sol eixia roig a l’horitzó.

Com ple de sang, el mar s’envermellia.

Un mar alegre i clar ple de bellesa,

però el mar no és clar i alegre cada dia.

 

Poden venir dies grisos i foscos

et poden entristir o atenuar,

però per molt que hi hagi un trist temporal

la seva bellesa sempre hi serà.

 

A estiu com a hivern, el mar serà bell.

Serà bell tant de dia com de nit,

sense importar condicions i estat

el mar serà preciós fins a ser destruït.