Encara recordo aquells dies d’estiu, on no hi havia preocupacions, on les hores passaven i no calia mirar el rellotge perquè era al teu costat.

Passejo vora el mar, i a mida que vaig avançant, més records em venen al cap. Em pesen les cames i se’m fa difícil continuar. L’inconfusible olor de la brisa marina em transporta a una nova estació, mentre que un vent suau em despentina els cabells.

Encara recordo aquells dies, quan caminàvem fins a la Dona Marinera agafats de la mà, mentre preníem un gelat.

A poc a poc, em vaig traient les sabates i els peus em van entrant en contacte amb la sorra. Unes pessigolles recorren el meu cos, les mateixes pessigolles que sentia quan et mirava i tu em responies amb un somriure.

Avanço i em quedo davant del mar. Em vaig desfent de la resta de roba que cobreix el meu cos. Noto l’aire fred, que fa que se’m posi la pell de gallina. Sense pensar-m’ho més, em vaig ficant a l’aigua, esperant que la sal em curi totes les ferides que vas deixar.

CLARA LIMERES, 4A1

MENCIÓ ESPECIAL EN PROSA CATALANA DE LA CATEGORIA 1