Em vaig despertar i un raig de sol il·luminava la meva habitació. Vaig baixar les escales.  No hi havia ningú, només hi havia una nota a la taula dient: “Estic a l’hort agafant pastanagues, t’he deixat unes torrades amb mantega i melmelada a sobre del marbre.” Vaig encendre la televisió i vaig menjar-me les torrades quan algú va trucar.

– Hola.

-Home ja estaves tardant.

-Tenim un homicidi a la platja de Lloret de Mar.

-Ara hi anirem.

Vaig trucar a la Maria perquè vingués al cotxe que teníem un homicidi.

La Maria i jo vam anar a la platja de Lloret de Mar, ens vam trobar al director a la comissaria 12 i ens van informar.

-Una dona rossa, d’uns 30 anys i vestida de gala.

Van estar investigant l’escenari del crim, hi havia rastres de sang que anaven de la vora del mar de Lloret fins a unes roques. La guàrdia costera va trobar un vaixell ple de sang. Estàvem en el vaixell quan van enviar-me la identitat de la víctima que es deia Yael. Vam parlar amb els pares de la víctima. Ells deien que era un noia alegre, però que el seu xicot era molt gelós.

Sabíem la identitat del xicot de la víctima, Jenry Tage. El van veure a l’aeroport, volia marxar. La Maria el va veure i va tenir un atac sorpresa. Ja a la comissaria el vam investigar i ho va confessar tot. Tenia un amant, no ho podia suportar. Aquella nit havia quedat amb ella. L’havia empès, va caure a unes roques i li va disparar. Després va matar a l’amant amb un tir. El vam empresonar i el vam portar a la cel·la, però quan vam tornar no hi era. (Per cert em dic Marta Tage. És estrany, no us sembla?

SÒNIA BLANCO, 2A5